Arxiu de la categoria: instal·lació

Consoles de la infantesa: Temco (Pong)

Aquest últim Nadal vaig treure d’un calaix el joc del Pong que encara conservem des que érem petits. Es tracta del model Temco T-800 que els meus pares van portar d’Andorra, devia ser a finals dels anys 70, no puc recordar exactament l’any. En aquella època vam disfrutar molt amb el joc, era una autèntica novetat. Connectavem la consola (en aquella època no existia la paraula consola) a la tele en blanc i negre (les teles només eren en blanc i negre), i procedíem al ritual de la sintonització (per cercar el canal en què la visió era més nítida, sense soroll).

Per als meus germans i jo aquell joc, que vam jugar bàsicament a Bagà, era el Temco. No sabíem el que era el Pong. El PONG (http://ca.wikipedia.org/wiki/PONG) és un dels primers videojocs comercials i domèstics, que va popularitzar Atari allà per l’any 72. Poc més tard van sortir altres versions i llicències, com ara el Temco, que incorporava a part del Tennis, el joc del Hockey (el que pots veure a la foto) i del Squash.

A casa ja no disposem de tele amb entrada d’antena analògica, o sigui que vam haver d’anar a casa de la veïna per tal de què ens en deixés una. Per a la Maria i el Pere això de sintonitzar la tele i cercar el canal va ser una novetat. Val a dir que van xal·lar d’allò més jugant al Temco, i que de seguida li van agafar el tranquillo. Jugar al Temco va ser una de les activitats amb què vam amenitzar la nit de Cap d’Any. Vam fer una petita competició: quarts de final, semifinals i final. La final la vam jugar el Jan Santandreu i jo, que finalment va guanyar ell. A veure si puc organitzar un torneig més seriós de Temco amb amics i nebots.

Un dels propòsits per a aquest any 2015 serà fer un moble que incorpori una tele de tubo, i programar un emulador el més fidedigne possible al Temco. Serà el meu petit homenatge a aquestes consoles primitives. En propers posts hi haurà més informació al respecte. De moment he d’aconseguir una petita tele de tubo de 14 polzades. La tauleta ja la tinc, una tauleta rodona on hauré de fer un forat quadrat al mig per incorporar la tele, i tallar un vidre rodó. Amb dos potenciòmetres i un botó hauria de ser suficient per controlar el joc. El sistema haurà de tenir un frontend per poder escollir els quatre jocs i les diferents opcions, i des del frontend llençar qualsevol dels quatre jocs.

Ars Electronica Prix 2010

logo-aecCategory: COMPUTER ANIMATION / FILM / VFX
Nuit Blanche: Nuit Blanche explores a fleeting moment between two strangers, revealing their brief connection in a hyper real fantasy.
Arev Manoukian (CA)
http://www.arev.ca

rheoCategory: DIGITAL MUSICS & SOUND ART
rheo: 5 horizons. It’s a dialog between geographical landscapes and a sonorous sceneries, performed in a 5 HD giant screens.
Ryoichi Kurokawa (JP)
http://www.ryoichikurokawa.com

Category: HYBRID ART
Ear on Arm
Stelarc (AU)
http://www.stelarc.va.com.au/
http://www.stelarc.va.com.au/projects/earonarm/index.html

Category: INTERACTIVE ART
The EyeWriter
Zach Lieberman (US), James Powderly (US), Tony Quan (US), Evan Roth, (US), Chris Sugrue (US) and Theo Watson (UK)
http://www.eyewriter.org/

Category: DIGITAL COMMUNITIES
Chaos Computer Club
http://www.ccc.de/

Wolkswagen: art al carrer

Una campanya publicitària de Wolkswagen a Suècia ens mostra un bonic exemple d’art musical al carrer. Sota el lema de La Teoria Divertida suposo que el següent pas serà fer veure que conduir un cotxe Wolkswagen pot ser divertit. El que sí que realment és divertit és la idea: veure com una petita acció de carrer, ni que sigui una campanya de màrketing, pot involucrar a milers de persones i animar-los a pujar per les escales en comptes de per les escales mecàniques. L’anomenen les Escales-Piano. En paraules de la campanya publicitària (www.TheFunTheory.comwww.Rolighetsteorin.se):

Podem fer que més persones pugin les escales a peu fent-ho de manera divertida? Creiem que la manera més fàcil de canviar el comportament de la gent a millor és fer que ho facin amb diversió. Tens alguna idea que utilitzi la diversió per canviar el comportament de la gent?

Sempre m’he imaginat espais públics musicals, places interactives, jocs de música i llum. Fer l’espai públic divertit i humanitzat. Aquí en tenim un exemple bonic. A veure quan puc veure alguna cosa similar a la meva ciutat.

So que es veu, color que s’escolta

levels_nothing

Llegeixo a El Pais (9-9-2009) la última instalación interactiva de Rafael Lozano-Hemmer (www.lozano-hemmer.com). Levels of Nothingness (Els nivells del no-res) és un encàrrec del museu Guggenheim de Nova York, i s’inspira en la poètica de Kandinsky. Es tracta de reinterpretar les teories de l’artista rus sobre la sinestèsia: la capacitat d’experimentar una sensació mitjançant un sentit distint del que li correspondria. En aquest cas es tracta de veure el so. Kandinsky estava convençut de què a cada ressonància sonora li corresponia un ton cromàtic.

La instal·lació es basa en un micròfon computeritzat que analitza volum, intensitat i freqüència, i els converteix en una òpera abstracta amb llums i colors com els utilitzats en un concert de rock. En paraules de l’artista: allò interessant és que l’entorn lumínic es correspongui amb les característiques conceptuals del que s’està dient en el micròfon.

Els vídeos de les instal·lacions de Rafael Lozano-Hemmer es poden veure en la seva pàgina web: http://www.lozano-hemmer.com/english/videos.htm