{"id":513,"date":"2017-09-12T20:43:41","date_gmt":"2017-09-12T18:43:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joanillo.org\/?p=513"},"modified":"2020-09-24T20:44:42","modified_gmt":"2020-09-24T18:44:42","slug":"script-cncstroke-millorant-la-conversio-dxf-a-g-code-ii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.joanillo.org\/?p=513","title":{"rendered":"script cncstroke: millorant la conversi\u00f3 DXF a G-Code, II"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Creo un projecte amb LibreCAD, creo la capa ”stroke”, i aqu\u00ed fiquem les polil\u00ednies, tal com s’ha explicat en l’anterior article<\/a> [1], i tal com es mostra en la imatge. Amb llenguatge C++, el primer que fem \u00e9s llegir el fitxer dxf<\/em> i detectar la capa stroke<\/em>, amb tots els seus punts. En el LibreCAD totes les l\u00ednies s\u00f3n iguals, tenen un origen i un final. Per\u00f2 a mi m’interessa detectar les polil\u00ednies, que s\u00f3n les l\u00ednies enlla\u00e7ades de manera que el punt final d’una l\u00ednia \u00e9s el mateix que el punt d’origen de la l\u00ednia seg\u00fcent. Recordem l’estructura de dades que es fa servr:
\n
\nstruct linia {
\n\\tint x0;
\n\\tint y0;
\n\\tint x1;
\n\\tint y1;
\n\\tdouble length;
\n};<\/code><\/p>\n

struct polilinia {
\n\\tstd::vector \t vlinia;
\n\\tdouble length;
\n};<\/linia>\n

<\/code>std::vector vpolilinia;\n<\/polilinia><\/code>
\nRecorrem totes les l\u00ednies, i anem afegint elements al vector polil\u00ednia<\/strong>, i dins de cada polil\u00ednia anem afegint elements al vector l\u00ednia<\/strong>. Per cada l\u00ednia i per cada polil\u00ednia, tenim calculada la seva longitud. Un cop tenim omplert el vector de polil\u00ednies amb les seves l\u00ednies, ja podem rec\u00f3rrer totes les polil\u00ednies i generar la sortida G-Code, de manera que l’inici d’una polil\u00ednia est\u00e0 a profunditat -2mm, i el final de la polil\u00ednia est\u00e0 a profunditat 0mm, tal com s’aprecia en aquest tros del G-Code resultant, i en la imatge:
\n
\n(* POLILINE #2 *)
\nG0 X 30 Y 30
\nG0 Z 3.000
\nF150
\nG1 Z -2.0
\nF400
\nG1 X 50 Y 40 Z -1.11
\nG1 X 60 Y 30 Z -0.55
\nG1 X 70 Y 40 Z 0
\nF150
\nG0 Z 5.000
\n<\/code>
\nCom s’aprecia en el G-Code, posicionem la broca al punt (30,30), foradem fins a -2.0mm, i anem passant per tres punts successius tot aixecant de forma proporcional la broca fins arribar al punt (70,40), en qu\u00e8 la broca deixa d’atacar la superf\u00edcie. Aix\u00ed s’aconsegueix un tra\u00e7 variable, tal com s’aprecia en la imatge. Amb aquesta t\u00e8cnica podr\u00e9 perfilar detalls en els treballs CNC, com ara els cabells d’un retrat, o el tra\u00e7 en una caligrafia.<\/p>\n

Com s’aprecia en la imatge (extrecta del projecte de fresar el retrat d’Albert Einstein en blanc i negre, en una altra entrada mostrarem el resultat final), es veu el resultat d’aplicar el script cncstroke<\/em> per a les polil\u00ednies agrupades en la capa stroke<\/em> del projecte LibreCAD. Veiem dos tra\u00e7os que acaben en punxa (a la part esquerra de la imatge, sobre fusta), i un altre tra\u00e7, on no s’ha aplicat el script, que no acaba en punxa. A la part dreta de la imatge veiem un tros del projecte LibreCAD on s’han definit aquestes l\u00ednies (dues que pertanyen a la capa cncstroke<\/em>, i una altra que es fresa normal). Aix\u00ed doncs, amb un \u00fas correcte del projecte LibreCAD, podem augmentar la resoluci\u00f3 del fresat CNC, aconseguint un efecte m\u00e9s real i detallat.<\/p>\n

Pots descarregar i estudiar el codi del script cncstroke<\/strong> des del seg\u00fcent enlla\u00e7<\/a> [2] .
\nRefer\u00e8ncies:<\/p>\n