{"id":664,"date":"2018-12-17T11:04:15","date_gmt":"2018-12-17T09:04:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joanillo.org\/?p=664"},"modified":"2020-10-01T11:05:41","modified_gmt":"2020-10-01T09:05:41","slug":"jules-verne-de-la-terre-a-la-lune","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.joanillo.org\/?p=664","title":{"rendered":"Jules Verne: De la Terre \u00e0 la Lune"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Amb aquest post enceto una s\u00e8rie d’escrits i comentaris a lectures amb els que vull homenatjar, des d’ara fins el juliol del 2019, el 50\u00e8 aniversari de la missi\u00f3 Apollo XI<\/strong> i l’arribada de l’home a la Lluna. Comencem per un cl\u00e0ssic, una lectura que crec que \u00e9s interessant per afrontar aquesta efem\u00e8ride.<\/p>\n

El 1865 Juli Verne va publicar De la Terra a la Lluna<\/strong>. En aquest llibre. el president del Gun-Club, el senyor Barbicane, proposa d’enviar un projectil a la Lluna. I per resoldre dubtes, es posa en contacte amb l’Observatori de Cambridge (Massachussets), i els planteja una s\u00e8rie de preguntes. La primera: Est-il possible d’envoyer un projectile dans la Lune?<\/em>.<\/p>\n

En el cap\u00edtol IV tenim la resposta de Cambridge:<\/p>\n

Oui, il est possible d'envoyer un projectile dans la Lune, si l'on parvient \u00e0 animer ce projectile d'une vitesse initiale de douze mille yards par seconde. \n<\/pre>\n
Anem a repassar d’on surt aquest valor.
\n\"\"<\/a>
\nPer calcular la velocitat d’escapament, la velocitat que hem d’imprimir al coet ser\u00e0 aquella que venci tot el camp gravitatori de la Terra, que anir\u00e0 disminuint a mesura que el projectil s’enfili cap amunt. L’energia gravitat\u00f2ria o potencial que hem de v\u00e8ncer \u00e9s la difer\u00e8ncia entre l’energia potencial a la superf\u00edcie de la Terra, menys l’energia potencial fora del camp gravitatori (a l’infinit) que valdr\u00e0 0. I aquesta energia potencial que hem de v\u00e8ncer ha de ser igual que l’energia cin\u00e8tica que hem d’imprimir (conservaci\u00f3 de l’energia). Veure la imatge amb les f\u00f3rmules.<\/p>\n
Per tant, la velocitat d’escapament no dep\u00e8n de la massa del projectil, i tampoc dep\u00e8n de la direcci\u00f3 de llan\u00e7ament, com hem vist fent un raonament purament energ\u00e8tic.<\/p>\n
La velocitat d’escapament de la Terra \u00e9s doncs ve<\/strong> = sqrt(2 x 9,81 x 6371000) = 11180 m\/s = 11,2Km\/s<\/strong> = 40320 Km\/h. I com que una yarda s\u00f3n 1 yd = 0.9144 m, ve = 12226 yd\/s<\/strong>, que \u00e9s precisament la velocitat que es comenta en el llibre.<\/p>\n
M’ha semblat que aquest senzill c\u00e0lcul \u00e9s una bona manera de comen\u00e7ar aquest homenatge als homes que van trepitjar la Lluna el 20 de juliol de 1968, i als cient\u00edfics i enginyers que ho van fer possible.<\/p>\n
Enlla\u00e7os:<\/p>\n