Aquesta és la caseta de fusta que he estat fent els últims 5 mesos. Vaig tenir la sort de trobar-me pels volts de Nadal bastanta fusta matxembrada, i me la vaig emportar tota a dalt el terrat. El temps em diria més tard que la quantitat de fusta que vaig arreplegar va ser quasi la que necessitava, només vaig haver de comprar uns pocs taulons més per acabar la teulada. Era una fusta de pi de bona qualitat, tot i que estava bruta i plena de claus.

El primer que vaig fer va ser portar l’electricitat a dalt el terrat: 30 metres de cable elèctric. A dalt vaig ficar 2 endolls a un extrem del terrat, i dos més a l’altre extrem.

Com es veu en les fotos, el terrat fa un queixal on s’ha ubicat la caseta, de manera que no es perd superfície útil del terrat. La primera feina va ser anivellar al terra, doncs com que és un terrat hi ha una inclinació al desaigüe. Vaig construir una estructura molt bàsica de gàbia, que definia les dimensions generals que tindria la caseta. Al final són 3,5m2 de superfície. Poca cosa, però tenint en compte el preu a que va el m2 a Barcelona, doncs ja puc estar content.

Un cop feta la gàbia, doncs ja es pot començar a ficar i clavar els taulons. Em va anar de perles la serra circular, que estrenava, i els dos tornavisos elèctrics de què disposava (sort que en tenia dos, doncs tots dos no em duraven tot un matí intens de treball). Al final van ser uns 700 visos. Primer vaig fer el terra, i després anar pujant les parets, deixant obertura per la porta i les dues finestretes.

Quan vaig acabar de pujar les parets, és el moment de cobrir la teulada. Vaig acabar les últimes fustes que em quedaven, o sigui que vaig haver de calcular la fusta que em faltaria. Per economitzar al màxim vaig trobar taulons de 3cm de gruix i 2 metres de llarg a 1 euro, tot un saldo, que es van haver de tallar transversalment, convertint-se amb dos taulos de 1,5cm. Una feinada.

A mida que anava cobrint la teulada s’havia de posar la tela asfàltica i fixar-la amb claus i amb soplete. Això dels claus va ser un error, doncs en la primera pluja vaig veure que hi havia goteres. I és que construir aquesta caseta ha sigut tot un exercici continu de prendre decisions, sovint encertades, a vegades no. Per tant, va caldre una nova capa de tela asfàltica per impermeabilitzar correctament la coberta.

Un cop acabada la teulada, es va posar la porta i les finestres. Bernissar tota la superfície exterior, i mirar que les juntes del terra quedessin el millor possible, cosa difícil donat que el matxembrat original estava en mal estat. Aleshores es va portar l’electricitat dins de la caseta, es va fer tota una anella d’estanteries, i finalment dues taules fetes a mida i amb fusta reciclada trobada al carrer.

Abans de donar per inaugurada la caseta calia fer una pintada a tot el terrat i deixar-lo endreçat, doncs estava en un estat realment deplorable. A més, netejar i fregar molt el terra. Feines dures tenint en compte que de cop i volta ha vingut la calor de l’estiu. Es troba molt a faltar, ara i en el futur, tenir aigua corrent a dalt el terrat. Potser és una cosa que es podrà parlar si es parla amb els veïns.

Ara que ja es pot donar per acabada la caseta vam fer la inauguració com cal amb la Rita, la Maria i el Pere, amb un soparet a la fresca (seient a terra del terrat, la caseta no dóna per tant!).

Resumint, la despesa de la caseta han sigut uns 250e, tenint en compte que la majoria del material que s’ha utiltizat són fustes i reciclats. I moltes hores de feina. Un xollo tenint en compte el pressupost de fer una caseta amb fusta. A més, ara que apreta la calor es nota que la fusta aïlla molt bé, al contrari d’altres solucions comercials com casetes de reïna o de planxa de ferro. I que s’hi farà a dins? Doncs bàsicament la idea és ficar a dins la caseta una màquina CNC per fer treballs amb fusta, metacril·lat i fer cirucuits impresos, però això serà una altra història. I a més poder treballar a dalt en el terrat amb les feines brutes que no es poden fer a casa o en una oficina.