Ja tenim aquí la virtual pinball coffee table. Han passat 11 mesos des que vaig iniciar el projecte (amb moltes coses pel mig). Al final s’ha utilitzat PinballX com a frontend i Visual Pinball 9 com a emulador de taules pinball en format FS (fullscreen). Aquests programes corren sota Windows, no utilitzava Windows des de feia molt de temps… S’han incorporat 200 taules que s’han testejat, intentant que fossin el més representatives de les diferents èpoques i fabricants.
En molts casos s’ha hagut de tocar els scripts associats a les taules per tal de què la taula arrenqui bé i que sortís el score de forma correcta. Les taules que han portat més feina són les més antigues (EM, electro-mecàniques), on s’han hagut de reposicionar els reels dels scores.
Els high scores de quasi totes les taules són molt difícils de batre. S’ha fet la feina de rebaixar els high scores tocant en el fitxer nvram els valors hexadecimals associats al high score. En la majoria dels casos s’ha aconseguit. D’aquesta manera és fàcil batre el rècord i poder ficar les inicials en acabar la partida (JQC en el meu cas). És un bon exemple i un bon exercici de hacking de fitxers binaris.
Després de passar-me temps jugant i provant aquestes taules, puc dir que les que més m’han agradat són les taules electro-mecàniques dels anys 60 i 70. Valoro d’elles la simplicitat del joc i netedat del disseny. Millor que les taules lluminoses i estressants dels models d’estat sòlid (SS).
És impossible jugar i conèixer en profunditat totes aquestes taules. En general les regles són bastant difícils d’entendre i digerir, i jo sóc un tipus de jugador que en tinc prou amb què no em caigui la bola entre els flippers. La idea és agafar 4 ó 5 taules preferides i jugar amb aquestes, conèixer-les més a fons, i intentar batre el récord una i una altra vegada.
Hi ha taules que són molt ràpides i estressants. Però n’hi ha d’altres que són més tranquiles i on la bola no va tan ràpida. És important tenir en ment aquestes taules pensant que els nens o gent gran també s’ho puguin passar bé fent unes partidetes.
El hardware que s’ha utilitzat finalment:
\t
- HP Elite 8000 Dual Core 3,2GHz SFF (Small Form Factor), 4GB de RAM i 250GB de Disc Dur
\t
- Gràfica: ATI 5770 DDR5
\t
- 2 fonts d’alimentació (la placa base era SFF)
\t
- I-PAC, 8 botons
\t
- TV 32 polzades
Pressupost final: 500 euros.
S’han utilitzat 8 botons. En el frontal 4 botons il·luminats: Coin, Start, Exit, Plunger. En els laterals botons per als flippers i botons per pujar i baixar el so. A més, els botons tenen doble funció depenent de si estem en el front-end on en l’emulador.
Val a dir que jo no coneixia massa del món Pinball abans d’aquest projecte. De petit hi havia jugat alguna vegada, però molt poc, la veritat. M’ha agradat molt endinsar-me en aquest món, ara ja en sóc un fan. En resum, una màquina que promet moltes hores d’entreteniment, en format coffee table. Fantàstica per competir per parelles i passar una bona estona. Fantàstic per reviure el món dels pinballs (o petacos, màquines del millón). De totes formes, és bo de tant en tant poder fer una partida a un pinball de veritat, com el que hi ha a la Plaça Joanich (Bar De Copas).
La màquina de pinball ja no em pertany, o sigui que li he fet un bon reportatge de fotos i el video. Ja tinc unes quantes millores pensades per quan n’hagi de fer una de nova. M’agradaria posar un plunger amb molla, amb un sensor de força, per disparar la bola. No és cap invent, el Virtual Pinball ja ho té previst. I també, clar, ficar un moneder.