Un dels records de la meva infància eren les màquines de marcianitos que hi havia en els bars. De quan en quan aconseguíem 25 pessetes i podíem jugar a una partida. Aleshores, quan tenia 12 anys, no sabia ni què eren els jocs Arcade… per nosaltres eren les màquines de marcianitos, i prou. Amb el temps, evidentment, els jocs es van anar sofisticant en tots els nivells: gràfics, so,… Paral·lelament, a casa jugàvem al Spectrum, carregant els jocs des de les cintes de cassette. I alehores va arribar l’era del PC domèstic que ho va canviar tot.
Per als que som de la meva generació (40 i pico), les màquines Arcade dels bars representen tot un món de records i vivències associats a un món en què l’electrònica de consum ho estava canviant tot (rellotges digitals, cotxes teledirigits,…).
Han passat molts anys, el món dels videojocs ha evolucionat moltíssim, és una indústria tan potent com el cinema. Cada vegada la gent veu menys televisió i va menys al cine (cosa impensable fa temps), i la societat en què vivim es caracteritza per una gran varietat de dispositius connectats a Internet, amb una gran i diversa oferta d’oci.
Una sèrie de gent a l’entorn del projecte MAME (Multi Arcade Machine Emulator,) ha emulat les ROMs originals d’aquelles màquines Arcade a diverses plataformes, concretament al PC. Una ROM és el xip on estava el software (firmware) que feia córrer la màquina Arcade. Aquest software en codi màquina es pot traduir a línies de codi en altres plataformes i llenguatges de programació. Això és el que fan els emuladors. Per tant, ara tothom pot jugar als jocs dels anys ’70, ’80 i ’90 al seu PC. I així ho vaig fer fa uns tres anys des de la meva màquina Linux, quan vaig descobrir el projecte MAME i ja vaig pensar aleshores a construir una màquina Arcade.
En aquests tres anys també han passat moltes coses, i concretament l’eclosió del hardware lliure representats per dos projectes paradigmàtics com Arduino i la Raspberry Pi (entre d’altres). I el bo del cas és que el projecte MAME s’ha portat i optimitzat a la plataforma de la Raspberry Pi, amb totes les avantatges que això suposa de cara construir-se un moble Arcade (pressupost, espai, consum,…). Aquesta feina s’ha fet gràcies a Shea Silverman i al projecte PiMAME, que ara s’anomena PiPlay.
Així doncs aquest curs passat em vaig posar les mans a l’obra i per l’estiu ja tenia a punt el meu moble bartop amb més de 1000 jocs classificats per categories (plataforma, galeria, shooter, puzzle, fighting, …) i jugabilitat (preferits, molt bons, bons, dolents). El projecte és molt variat, que inclou entre d’altres:
- construcció del moble (tallar, pulir, pintar,…)
- configuració de la Raspberry Pi i de MAME
- programació d’un front-end propi (veure enllaç per a més detalls)
- interfície joystick-USB (veure enllaç per a més detalls). Tot i que funciona correctament aquesta solució, s’ha d’explorar la possibilitat de configurar el joystick i els 6 botons només amb els pins GPIO de la RPi. El resultat seria més senzill i ràpid d’implementar.
- font d’alimentació 12V-5V
- metacril·lat, adhesius
- matriu de LEDs per a la markee
- pantalla plana, conversor HDMI-VGA
- amplificador de so. La sortida de so en la Raspberry Pi no és massa bona, i això es nota a l’hora d’amplificar el so. En aquest aspecte falten més proves a veure si hi ha possibilitat d’obtenir un so més net.
Després de moltes hores de feina, calculo que el pressupost és d’uns 250 euros. La bona notícia és que hi ha marge per automatitzar/millorar tot el procés, per exemple utilitzant una màquina CNC per tallar les fustes, o construir mobles bartop de 3 en 3, en vistes a una possible comercialització.
Aquí pots veure el video del moble acabat.
Per a més informació: