La Maria està estudiant l’acordió diatònic (i de passada jo també m’hi he enganxat). Una de les coses que sempre he trobat difícils és la coordinació de la mà dreta (amb la que toquem la melodia) i la mà esquerra (els baixos). Igual que passa amb el piano, que sempre m’ha semblat difícil tocar amb les dues mans alhora.
Aquí va un petit programa per ajudar a posar la mà esquerra en l’acordió diatònic. Mentre sona la melodia (es necessita el fitxer midi de la melodia), per pantalla es mostren les posicions dels baixos que s’han de tocar (en l’acordió diatònic hi ha 8 botons per als baixos/acords, que sonen diferent si obres o tanques la manxa). Quan es mostra un botó en color verd vol dir que s’ha de tancar la manxa; en color vermell s’ha d’obrir.
Per a la interfície gràfica s’ha utilitzat la llibreria ncurses, que és la primera vegada que programava en aquesta llibreria (i estic molt content del resultat obtingut). El programa és un client de JACK (el servidor d’audio per a Linux, www.jackaudio.org), i de fet és el time master, és a dir, controla el transport. Per utilitzar l’aplicatiu el millor és llençar el script bash que es proporciona, diatonicbaixos.sh, on es posa de manifest tota la cadena de programes que s’utilitzen.
Primer de tot canvio el tempo desitjat al fitxer midi mitjançant el script change_tempo_smf (es proporciona el codi font). Tot seguit s’arrenca el servidor JACK, i el sintetitzador fluidsynth, que és el que farà sonar la melodia. Després arrenquem la utilitat jack-smf-player, que s’encarregarà de fer sonar la melodia. També arrenco el klick, que és un metrònom client de JACK. Finalment ja puc llençar la meva aplicació, diatonicbaixos. El resultat, com es veu en el video, és que sona la melodia mentre es van mostrant les posicions dels baixos. Es pot canviar el tempo, es pot habilitar o no el metrònom, i hi ha un altre paràmetre amb el qual es mostra el següent baix que s’haurà de pitjar.
Per fer-se una idea del funcionament del programa el millor és veure el video: