Arxiu mensual: setembre de 2009

So que es veu, color que s’escolta

levels_nothing

Llegeixo a El Pais (9-9-2009) la última instalación interactiva de Rafael Lozano-Hemmer (www.lozano-hemmer.com). Levels of Nothingness (Els nivells del no-res) és un encàrrec del museu Guggenheim de Nova York, i s’inspira en la poètica de Kandinsky. Es tracta de reinterpretar les teories de l’artista rus sobre la sinestèsia: la capacitat d’experimentar una sensació mitjançant un sentit distint del que li correspondria. En aquest cas es tracta de veure el so. Kandinsky estava convençut de què a cada ressonància sonora li corresponia un ton cromàtic.

La instal·lació es basa en un micròfon computeritzat que analitza volum, intensitat i freqüència, i els converteix en una òpera abstracta amb llums i colors com els utilitzats en un concert de rock. En paraules de l’artista: allò interessant és que l’entorn lumínic es correspongui amb les característiques conceptuals del que s’està dient en el micròfon.

Els vídeos de les instal·lacions de Rafael Lozano-Hemmer es poden veure en la seva pàgina web: http://www.lozano-hemmer.com/english/videos.htm