Arxiu de la categoria: instal·lació

L’hora catalana amb Festival (TTS, text to speech)

Estic treballant en un Magic Mirror, que li vull dotar de funcions de reconeixement de veu (STT, amb Pocketsphynx) i síntesi de veu (TTS, amb Festival). Vull que sigui un projecte una mica de cachondeo, i vull escollir bé els mòduls a instal·lar, i també programar-ne un.

Una cosa divertida que havia pensat és un mòdul que et digui l’hora catalana:

-Magic Mirror (li posarem un nom divertit), quina hora és?
-Són dos quarts i cinc de vuit.

He estat treballant amb el Festival (que s’instal·la sense problemes en una Raspberry Pi) i integrar-ho tot amb Node/Javascript, que és la tecnologia que utilitza MagicMirror.

En el video hi ha una mostra del que volem aconseguir:

Referències:

Troballa de la constant de gravitació g

Després d’ajustaments diversos, ja estic en condicions de realitzar l’experiment del pèndol per trobar la constant de la gravetat.

He provat diferents tipus de sensors, i finalment em quedo amb uns sensors d’efecte Hall que detecten el pas de l’iman (el pes del pèndol és un iman). Encara em falten fer unes quantes millores. De fet, la fórmula que fem servir (moviment harmònic) només és vàlida quan sin(x) = x, i això implica que l’estructura del moble ha de ser més gran i el cable més llarg, per poder limitar l’angle alfa, tot mantenint el període del cicle.

Experiment del pèndol per trobar la constant de gravitació g

Aquest estiu vaig estar fent proves per captar la senyal d’un sensor LDR a l’ordinador, amb un programa C++ que llegia pel port sèries les dades que enviava l’Arduino. I es va comprovar com la lluminositat al capvespre disminueix com una sigmoide (1).

Aquestes eren les primeres proves per l’experiment que volia fer i documentar, que és la troballa de la constant g a partir de l’experiment del pèndol. Resumint, mesurem el periode del pèndol per diferents longituds, i podem trobar la constant g=9.81 m/s2. Sabem que el periode del pèndol no depèn de la massa, sinó només de la longitud de la corda i de la constant g òbviament.

En la foto podem veure l’esquema de l’experiment. Tenim un pèndol; un fotodetector amb Arduino capaç de detectar el pas del pèndol; enviem pel port sèrie a l’ordinador les dades; un programa C++/SDL llegeix les dades del port sèrie; processem les dades amb Python i trobem la recta de regressió; calculem g i l’error corresponent. Tot això és el que desenvoluparem en el proper post.

A part de l’experiment de trobar la constant g, la idea és fer una sèrie d’experiments que segueixin el mateix esquema. Si tenim diversos experiments preparats, es podria fer més endavant una proposta didàctica per a Secundària.

Magic Mirror amb la Raspberry Pi (Smart Mirror)

Aquest és un projecte divertit i senzill per fer amb la Raspberry Pi, molt adient ara per l’estiu. He estat configurant la Raspberry Pi i els diferents mòduls del projecte MagicMirror, i ja puc mostrar el video de com quedarà tot plegat. De totes maneres, el projecte l’hauré d’acabar més endavant quan decidim on podem col·locar el mirall i les dimensions que tindrà, doncs veig que comprar el 2-way mirror és la part més delicada, i un mirall ben gros se’n va del pressupost.

Un dels objectius per realitzar aquest projecte és que últimament m’estic conscienciant molt de com de malament parlem la nostra llengua (el català) i de com s’ha empobrit en general. Per tal de recuperar les expressions més genuïnes (defugint el calc del castellà allà on sigui possible), hi ha tot un moviment de conscienciació. Jo vull aportar el meu granet de sorra fent aquest mirall màgic que ens donarà una lliçó de bon català cada cop que ens mirem al mirall, per exemple quan ens rentem les dents.

Un dels mòduls per defecte de MagicMirror és la sindicació de continguts per tenir els titulars de les notícies del dia. Per exemple, el meu mirall està suscrit al diari ARA. Doncs bé, he adaptat aquest mòdul per crear el meu mòdul propi de MagicMirror (el_catala_com_cal). Ha estat bastant fàcil. Només cal crear i editar un fitxer XML amb les lliçons de català que vull visualitzar. De moment és això: un fitxer estàtic que hauré d’editar cada cop que vulgui afegir contingut.

Prototipus de diana de dards amb bona il.luminació

A veure si dono una empenta al projecte de la diana electrònica. He avançat bastant en el software. Vaig fer proves en el seu dia amb la llibreria OpenCV, i ara és el moment d’atacar la part crítica del problema, que és la detecció fiable dels darts.

Com que el problema és bastant crític, el primer serà tenir la diana amb unes condicions de llum ben controlades, amb il·luminació uniforme i sense ombres. Per fer-ho, he fet una estructura de fusta amb tira de LEDs pels costats, com es veu a la foto. El següent pas serà aconseguir unes webcams decents. De moment les proves les he fet amb una webcam molt senzilla amb resolució de 480px. Estic esperant una webcam de 720px, que a part d’una millor resolució espero que tingui una millor qualitat. Finalment també disposo d’una RaspiCam NoIR (la càmera d’infrarrojos pròpia de la Raspberry Pi). Aquesta sí que té una bona resolució i qualitat, el problema és que no és USB, i per tant en una Raspberry Pi només hi pot haver una càmera RaspiCam.

La meva idea inicial és utilitzar una sola Raspberry Pi 3, amb dues webcams USB connectades. Es tracta d’anar fent proves i anar controlant totes les variables i causístiques que es puguin donar. Per sort, en tot aquest procés no estic sol, sinó que hi ha més gent engrescada en la construcció d’una diana eletrònica amb dards de punta de ferro. Concretament el projecte https://github.com/hanneshoettinger/opencv-steel-darts i la discussió que es genera en el grup de Facebook de https://www.facebook.com/groups/281778298914107/. Feia anys que no entrava al Facebook, ja veig que les properes setmanes seré un assidu.

Ja aniré explicant les meves aventures i avenços.

Consoles de la infantesa: Temco (Pong)

Aquest últim Nadal vaig treure d’un calaix el joc del Pong que encara conservem des que érem petits. Es tracta del model Temco T-800 que els meus pares van portar d’Andorra, devia ser a finals dels anys 70, no puc recordar exactament l’any. En aquella època vam disfrutar molt amb el joc, era una autèntica novetat. Connectavem la consola (en aquella època no existia la paraula consola) a la tele en blanc i negre (les teles només eren en blanc i negre), i procedíem al ritual de la sintonització (per cercar el canal en què la visió era més nítida, sense soroll).

Per als meus germans i jo aquell joc, que vam jugar bàsicament a Bagà, era el Temco. No sabíem el que era el Pong. El PONG (http://ca.wikipedia.org/wiki/PONG) és un dels primers videojocs comercials i domèstics, que va popularitzar Atari allà per l’any 72. Poc més tard van sortir altres versions i llicències, com ara el Temco, que incorporava a part del Tennis, el joc del Hockey (el que pots veure a la foto) i del Squash.

A casa ja no disposem de tele amb entrada d’antena analògica, o sigui que vam haver d’anar a casa de la veïna per tal de què ens en deixés una. Per a la Maria i el Pere això de sintonitzar la tele i cercar el canal va ser una novetat. Val a dir que van xal·lar d’allò més jugant al Temco, i que de seguida li van agafar el tranquillo. Jugar al Temco va ser una de les activitats amb què vam amenitzar la nit de Cap d’Any. Vam fer una petita competició: quarts de final, semifinals i final. La final la vam jugar el Jan Santandreu i jo, que finalment va guanyar ell. A veure si puc organitzar un torneig més seriós de Temco amb amics i nebots.

Un dels propòsits per a aquest any 2015 serà fer un moble que incorpori una tele de tubo, i programar un emulador el més fidedigne possible al Temco. Serà el meu petit homenatge a aquestes consoles primitives. En propers posts hi haurà més informació al respecte. De moment he d’aconseguir una petita tele de tubo de 14 polzades. La tauleta ja la tinc, una tauleta rodona on hauré de fer un forat quadrat al mig per incorporar la tele, i tallar un vidre rodó. Amb dos potenciòmetres i un botó hauria de ser suficient per controlar el joc. El sistema haurà de tenir un frontend per poder escollir els quatre jocs i les diferents opcions, i des del frontend llençar qualsevol dels quatre jocs.

Ars Electronica Prix 2010

logo-aecCategory: COMPUTER ANIMATION / FILM / VFX
Nuit Blanche: Nuit Blanche explores a fleeting moment between two strangers, revealing their brief connection in a hyper real fantasy.
Arev Manoukian (CA)
http://www.arev.ca

rheoCategory: DIGITAL MUSICS & SOUND ART
rheo: 5 horizons. It’s a dialog between geographical landscapes and a sonorous sceneries, performed in a 5 HD giant screens.
Ryoichi Kurokawa (JP)
http://www.ryoichikurokawa.com

Category: HYBRID ART
Ear on Arm
Stelarc (AU)
http://www.stelarc.va.com.au/
http://www.stelarc.va.com.au/projects/earonarm/index.html

Category: INTERACTIVE ART
The EyeWriter
Zach Lieberman (US), James Powderly (US), Tony Quan (US), Evan Roth, (US), Chris Sugrue (US) and Theo Watson (UK)
http://www.eyewriter.org/

Category: DIGITAL COMMUNITIES
Chaos Computer Club
http://www.ccc.de/

Wolkswagen: art al carrer

Una campanya publicitària de Wolkswagen a Suècia ens mostra un bonic exemple d’art musical al carrer. Sota el lema de La Teoria Divertida suposo que el següent pas serà fer veure que conduir un cotxe Wolkswagen pot ser divertit. El que sí que realment és divertit és la idea: veure com una petita acció de carrer, ni que sigui una campanya de màrketing, pot involucrar a milers de persones i animar-los a pujar per les escales en comptes de per les escales mecàniques. L’anomenen les Escales-Piano. En paraules de la campanya publicitària (www.TheFunTheory.comwww.Rolighetsteorin.se):

Podem fer que més persones pugin les escales a peu fent-ho de manera divertida? Creiem que la manera més fàcil de canviar el comportament de la gent a millor és fer que ho facin amb diversió. Tens alguna idea que utilitzi la diversió per canviar el comportament de la gent?

Sempre m’he imaginat espais públics musicals, places interactives, jocs de música i llum. Fer l’espai públic divertit i humanitzat. Aquí en tenim un exemple bonic. A veure quan puc veure alguna cosa similar a la meva ciutat.

So que es veu, color que s’escolta

levels_nothing

Llegeixo a El Pais (9-9-2009) la última instalación interactiva de Rafael Lozano-Hemmer (www.lozano-hemmer.com). Levels of Nothingness (Els nivells del no-res) és un encàrrec del museu Guggenheim de Nova York, i s’inspira en la poètica de Kandinsky. Es tracta de reinterpretar les teories de l’artista rus sobre la sinestèsia: la capacitat d’experimentar una sensació mitjançant un sentit distint del que li correspondria. En aquest cas es tracta de veure el so. Kandinsky estava convençut de què a cada ressonància sonora li corresponia un ton cromàtic.

La instal·lació es basa en un micròfon computeritzat que analitza volum, intensitat i freqüència, i els converteix en una òpera abstracta amb llums i colors com els utilitzats en un concert de rock. En paraules de l’artista: allò interessant és que l’entorn lumínic es correspongui amb les característiques conceptuals del que s’està dient en el micròfon.

Els vídeos de les instal·lacions de Rafael Lozano-Hemmer es poden veure en la seva pàgina web: http://www.lozano-hemmer.com/english/videos.htm