He estat donant voltes al tema del animatronic i el cartró-pedra… i vull concretar una idea que tindria com a data de termini el febrer del 2011 (queda temps encara per al proper Carnestoltes).
A la Maria últimament li agraden els pirates (a la coral infantil cantaven aquella cançó de ”Els que tripulen la nau pirata, han de ser homes ben barbuts,…”) i a l’escola també ho han treballat. No sé com va anar la cosa que vam fer una llista de les coses que ha de tenir un bon pirata. A veure si no em deixo res:
- un pedàs de roba a l’ull borni
- una pota de pal
- una bandera pirata
- un garfi en la mà guerxa
- un barret o mocador pirata
- … i un lloro parlador a l’espatlla
Així que li vaig proposar en broma que si es disfressava de pirata pel proper Carnestoltes podríem fer un lloro que el portés enganxat a l’espatlla (i que hauria de ser la sensació dels seus amics de classe). Jo aleshores ja estava pensant en utilitzar el paper-cartró, del que encara no domino la tècnica.
El que encara no m’havia plantejat, i que ho he estat pensant aquests dies, és que aquest lloro pogués ser un animatronic. Hauria de ser una cosa senzilla: per exemple, que se li mogués el cap o el bec, mentre parlés. El tema del parlar ja ho tinc solucionat doncs seria utilitzar un xip de la família ISD amb missatges gravats, i un circuit amplificador perquè el missatge es senti amb claredat. I el tema de què es mogui el cap, doncs un servo. Tot plegat amb una placa basada en arduino (últimament he estat millorant la tècnica per fer circuits impressos amb acabat semi-professional). Tota l’electrònica amagada dins la panxa del lloro. El lloro s’agafaria a l’espatlla del nen/a amb uns agafadors o filferro, de manera que sigui ben estable.
A veure si aquest projecte pot fer-se realitat!… seria maco… clar que la Maria pot dir-me la setmana vinent que de pirates res de res i que el proper Carnestoltes es vol disfressar de cargol… De moment, aquí va el primer esbòs del que hauria de ser el projecte.
