Arxiu de la categoria: interfície musical

Rockola inspirada en una Seeburg Wallbox

Encara no tinc acabada la que ha de ser la meva rockola original, amb més de 2000 cançons, front-end, un so potent i efectes lluminosos. Mentrestant, m’ha sorgit la possibilitat de desenvolupar ràpidment una rockola mínima i bonica. La font d’inspiració són les Seeburg Wallbox, pensada com diu el seu nom per ser penjades de la paret. Pots veure el resultat en la foto, estic satisfet de com ha quedat, tot i que al final no s’assembla gens a una Seeburg Wallbox.

La rockola consta de 6 bancs de cançons (1.Baladas; 2.Pop Rock Español; 3.Pop Rock; 4.Rock & Roll, R&B-Soul; 5.Heavy Metal; 6.Catalana), i cada banc són 36 cançons. Això fa un total de 216 cançons, que he intentat que siguin el més representatives de cada categoria. L’el·lecció de Balades (Julio Iglesias, Pantoja,…) o dels grups de pop espanyol dels anys 80 (Mecano, etc) és perquè m’imagino aquestes rockoles funcionant en un bar cutre dels anys 80. Ja se sap, quan faig un projecte em fico dins la pell del projecte… Té un moneder que accepta monedes de 20 cts d’euro, un led indicador, i 12 botons de fusta, res de plàstic. Sense pantalla. Els altaveus són normals d’ordinador, per tant no es pot esperar ni potència ni bona qualitat en aquest primer prototip. En tot cas és interessant una sortida AUX d’àudio per connectar un amplificador potent.

El moble està fet amb fusta de pi vernissada. Les dimensions són 26 cm d’ample per 38 cm d’alt, i la idea és penjar-lo de la paret. A dins té una Raspberry Pi 2 i amb una targeta de 8Gb n’hi ha prou per al sistema operatiiu, l’aplicatiu i les 216 cançons.

Com que no hi ha pantalla, el LED indicador és l’única font de comunicació amb l’usuari. Hi ha 3 modes: LED intermitent, vol dir que no sona cap cançó i que la rockola està esperant una moneda (una moneda, dues cançons); LED encès, vol dir que hem d’introduir el codi de la cançó (amb el format BANC-LLETRA-NÚMERO); LED apagat, està sonant una cançó i hem gastat tots els crèdits (les cançons pendents de sonar estan a la cua).

Els botons estan connectats directament als pins GPIO, i el LED també. Per canviar l’estat del LED l’aplicatiu executa un script Python que és el que s’encarrega d’encendre i apagar el LED.

Per si a algú li interessa, aquí va el codi font (les cançons escollides estan dins el codi font).

Monitor per a la rockola: Neusonik NE08

M’ha costat una mica decidir-me en l’apartat de l’amplificació de so. Els requisits que tenia:
\tUn monitor actiu decent, amb una bona potència per fer-se sentir en una sala gran. S’ha de defugir dels altaveus d’ordinador. Ha de ser un sol monitor, no pas una parella.
\tQue no siguin cars. Compromís qualitat/preu. \t
Que es pugui integrar dins del moble de la rockola, sense espatllar el moble del monitor. \t
No ha de tenir botons en la part frontal, sinó que aquests han d’estar en la part posterior (control de volum, possible equalització/guany, entrada auxiliar)
\tAlimentació externa a 220V
La decisió ha estat una mica complicada, doncs els monitors de camp proper no són altaveus HiFi. Però fetes les proves oportunes estic content de l’elecció. Son 70W de potència en una sola caixa que pesa 10Kgs. No està gens malament. Si hi ha una segona versió de la rockola vull explorar els amplificadors i altaveus que vénen en els cotxes, i que funcionen a 12V,
The NE08 is a high resolution nearfield monitor with an exceptional good low end. Due to its 8″ LF woofer made of kevlar and the 1″ silk dome tweeter it’s a perfect partner for the budget oriented project studio and surround sound monitoring situations.
Features:
2way active studio monitor 8" kevlar LF woofer and 1" HF silk dome tweeter Frequency range: 40Hz - 22 kHz Crossover frequency: 3.2 kHz Amp power rating LF: 70W Amp power rating HF: 70W Signal-to-noise: > 100dB Input jack: XLR or TRS Thermal, subsonic and overload protection Vinyl coated MDF enclosure

RPIJERS: Raspberry Pi Internet Jazz European Radio Stations

Vols escoltar jazz tot el sant dia? A Internet tens bastant per escollir, per exemple, http://www.listenlive.eu/jazz.html. En aquest projecte hem indexat totes aquestes estacions de radio per escoltar-les d’una forma simple i amb una interfície mínima. I això ho hem aconseguit amb la Blackberry Pi. Només necessitem alimentar-la, endollar-la a un cable de xarxa, connectar-la a un amplificador, i un botó que ens serveix per arrencar el servei mpd (Music Player Daemon) i per seleccionar fins a 40 canals.

Pots descarregar-te de la wiki (http://wiki.joanillo.org/index.php/Raspberry_Pi:_Internet_Ràdio) el bash script i el fitxer amb la llista de totes les emissores. Si vols que el sistema funcioni de forma totalment desatesa has de fer que el script arrenqui en l’inici del sistema. L’electrònica necessària és mínima, crec que en el video queden clares les connexions, i si no a la wiki hi ha més informació (encara que en català).

Us desitjo un feliç 2013 i molt de jazz! Aquí va el vídeo:

Interfície Wii Rockband drumset

L’altre dia vaig comprar al Cash Converter, per 18e, una bateria Wii de segona mà, amb la idea de fer-la sonar en el meu Ubuntu. Aquestes bateries van sortir al mercat el 2007, ara ja fa cinc anys. Evidentment hi ha altra gent que ha portat aquestes consoles a l’entorn Linux, i m’he beneficiat del codi que he trobat per aquí i per allà. Tanmateix, el codi que he trobat no era per al meu model (també existeixen versions per a PS2, PS3 i X360), així que he hagut d’esbrinar els codis que envia el drumset (amb la dificultat que quan toques les dues baquetes a l’hora, o les dues baquetes i el bombo, s’envien d’altres codis). No tenia experiència prèvia en la programació de la llibreria libusb. Utilitzant aquesta llibreria ha estat la única manera possible de detectar la força amb que colpeges la baqueta, i per tant fer una mica de control de volum, encara que amb poca resolució.

Per tal de fer sonar la bateria es necessita generar missatges MIDI i enviar-los a un sintetitzador. He utilitzat Hydrogen com a sintetitzador de sons de bateria. He programat quatre presets diferents que s’accedeixen amb els botons de la consola (els típics botons 1, 2, A i B de la Wii). S’ha fet dues versions del codi, una que utilitza ALSA de forma nadiua, i una altra per al servidor d’audio JACK. Pots descarregar-te el codi del projecte:
projecte jrbdrum

El sintetitzador més simple, controlat amb un sensor linial

simplest_synth
Després de bastant de temps, una nova entrega del projecte 50 maneres de tocar Una Plata d’Enciam. Aquest cop vull ensenyar-vos els principis més bàsics de la síntesi d’audio. És un projecte molt senzill, bàsic i barato, amb grans possibilitats d’èxit fins i tot per la gent sense experiència en electrònica.

Recordo de les èpoques de la universitat en què estudiava els circuits RC, les equacions diferencials associades, i com la corba de càrrega i descàrrega d’un condensador és una funció exponencial. En aquest circuit aconseguim carregar i descarregar el condensador de forma cíclica, gràcies a dos transistors que s’obren quan el condensador està carregat, i es tanquen quan el condensador es descarrega. Escollint els valors de resistència i condensador adequats la freqüencia de ressonància està dins l’espectre audible, que podem escoltar amb un petit altaveu. Amb una resistència variable podem aconseguir variar la freqüència, aconseguint un petit theremin o tannerin.

i aquí va el video mostrant com es construeix aquest petit sintetitzador, i com es pot tocar una cançó com Una Plata d’Enciam.
més informació a la wiki

Tannerin: slide theremin synth

This is a tannerin, not a real theremin. It is played with a slide (similar to a ribbon sensor), and the most known performance with this synth is Good Vibrations by the Beach Boys (Pet Sound album, 1966). Brian Wilson plays the instrument adviced by Paul Tanner, who was at the time using the instrument, build by Tom Polk.

The Tannerin is an electronic instrument that produces a pure sine wave, variable over three or four octaves. It is played by sliding a knob along the length of the instrument, on some models starting and stopping the tone with a contact switch located on the pitch knob and operated by one’s forefinger. You can see the video how Brian Wilson plays the tannerin:

Sonarmàtica 2010

sonarmatica1
En el marc del SÓNAR 2010 (Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia), que es celebra aquests dies a Barcelona, tenim igual que l’any passat, la programació del Sonarmàtica, on diferents artistes que treballen amb robots presenten les seves obres.

Destaquem els projectes que presenta l’Hangar (per exemple, el violí MIDI de Joan Vallvé o Surveillance Cameras de Ricardo Iglesias). També hi ha projectes de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i de la UPF (Universitat Pompeu Fabra), i d’altres artitstes,

Molt recomanable l’exposició i les performances. Ara bé la nota negativa: si tens nens al teu càrrec (com és el meu cas), ets jubilat, no tens peles, i altres causístiques no cal que hi vagis. Com cada matí estic amb el Pere (ara farà 10 mesos i és fantàstic passar el matí amb ell). Mai fem res extra i no ens movem del barri. La única llicència que em permeto és anar a fer un cafè a La Nena i, si em deixa, llegeixo una mica el diari. Aquest matí volia anar a veure el Sonarmàticaamb el Pere. Per sort, he trucat no fos cas… La sorpresa és que només pots veure el Sonarmàtica si pagues l’entrada del Sónar de Dia (45€). Per aprofitar al màxim aquesta entrada has de fer un non-stop d’activitats, que segur que són molt interessants, però que una persona amb compromisos familiars no pot afrontar. O imaginem un jubilat de 70 anys que li entusiasmen els robots, però que no té esma de gaudir de tota l’activitat frenètica del Sónar… Així va la cultura en aquest país. Així doncs, pels que poden (preferentment joves sense compromisos familiars i que no els afecti mass la crisi), aquí va la programació de la Sonarmàtica:
http://2010.sonar.es/es/programa-multimedia-sonarmatica.php

eyeborg:escoltant els colors

harbisson

L’artista londinenc-mataroní Neil Harbisson (1982) és protagonista, fins el proper 28 de maig, d’una exposició a l’espai Tramart de Barcelona (Pg Colom, 6). Harbisson té una malformació que l’impedeix veure els colors (acromatòpsia), però disposa d’un mecanisme, l’eyeborg, que li permet captar les freqüències dels colors i convertir-les en sons. A través d’aquest mecanisme amb el qual escolta els colors i composa música cromàtica, Harbisson ha creat una sèrie d’obres que es poden veure en aquesta exposició, titulada Simfonia de Colors.

L’eyeborg va ser dissenyat pel professor de cibernètica Adam Montandon, expert en tècniques per a expandir els sentits a través de la tecnologia. El petit aparell, format per un sensor i un auricular, penja del front de l’artista com si es tractés del tercer ull de Shiva, que en la religió hindú es considera la porta de la saviesa. El sensor envia la informació a un ordinador, que conté un programa que converteix les ones electromagnètiques de la llum en freqüències musicals, que Harbisson interpreta com una escala de colors.

Neil Harbisson webpage

The Stanford Mobile iPhone Orchestra (MoPhO)

Deixa un comentari

La gent del CCRMA (Computer Research in Music and Acoustics de la Stnaford University, l’acrònim es pronuncia karma) com sempre ens sorprenen amb invents interessants. En aquesta ocasió no és innovador en el sentit de què ja hi ha molta gent fent música amb iPhones, Androids i smartphones en general. Allò interessant és que s’ha constituït una orquestra per fer música amb l’iPhone, i d’aquí en poder sorgir experiències i performances d’allò més innovadores i interessants.

Com diu Ge Wang, el director de la Mobile iPhone Orchestra (MoPhO), “els telèfons mòbils estan sent tan populars i potents que no es poden ignorar com a plataforma per a la creativitat”. Michael Berger, un dels músics a la MoPhO i estudiant de doctorat al CCRMA, diu que el concepte és “postmodern, en el sentit que estem utilitzant un dispositiu que no va ser concebut ni per fer música ni com a instrument-interfície musical”.

Us deixo amb un video dels diversos que es poden veure al YouTube. Allò interessant del video és que es pot veure el professor Ge Wang tocant amb el iPhone una Ocarina electrònica, per a mi un disseny molt interessant i bonic d’interfície musical.

http://mopho.stanford.edu/
http://news.stanford.edu/news/2009/march4/stanford-mobile-phone-orchestra-030409.html