Aquest curs hem estat fent una extraescolar de Robòtica al IES Jaume Balmes. En el primer trimestre es va veure programació amb Python i RUR-PLE. I aquest segon trimestre hem estat treballant amb Arduino, programació amb el robot Zowi, i impressora 3D. En acabar el curs els alumnes han imprès unes peces que han dissenyat, i també hem imprès un nou cap orellut per al Zowi.
La wiki de l’extraescolar:
Extraescolar de Robòtica al IES Jaume Balmes
He estat donant voltes al tema del animatronic i el cartró-pedra… i vull concretar una idea que tindria com a data de termini el febrer del 2011 (queda temps encara per al proper Carnestoltes).
A la Maria últimament li agraden els pirates (a la coral infantil cantaven aquella cançó de ”Els que tripulen la nau pirata, han de ser homes ben barbuts,…”) i a l’escola també ho han treballat. No sé com va anar la cosa que vam fer una llista de les coses que ha de tenir un bon pirata. A veure si no em deixo res:
Així que li vaig proposar en broma que si es disfressava de pirata pel proper Carnestoltes podríem fer un lloro que el portés enganxat a l’espatlla (i que hauria de ser la sensació dels seus amics de classe). Jo aleshores ja estava pensant en utilitzar el paper-cartró, del que encara no domino la tècnica.
El que encara no m’havia plantejat, i que ho he estat pensant aquests dies, és que aquest lloro pogués ser un animatronic. Hauria de ser una cosa senzilla: per exemple, que se li mogués el cap o el bec, mentre parlés. El tema del parlar ja ho tinc solucionat doncs seria utilitzar un xip de la família ISD amb missatges gravats, i un circuit amplificador perquè el missatge es senti amb claredat. I el tema de què es mogui el cap, doncs un servo. Tot plegat amb una placa basada en arduino (últimament he estat millorant la tècnica per fer circuits impressos amb acabat semi-professional). Tota l’electrònica amagada dins la panxa del lloro. El lloro s’agafaria a l’espatlla del nen/a amb uns agafadors o filferro, de manera que sigui ben estable.
A veure si aquest projecte pot fer-se realitat!… seria maco… clar que la Maria pot dir-me la setmana vinent que de pirates res de res i que el proper Carnestoltes es vol disfressar de cargol… De moment, aquí va el primer esbòs del que hauria de ser el projecte.
L’altre dia passejant amb el Pere, a la vora dels jardinets de Gràcia, vaig entrar a una botiga d’aquestes de coses per la llar i vaig trobar un article de broma: un peix en forma de trofeu de pesca, bastant ben aconseguit, que de cop i volta es posava a cantar una cançó catxonda per demostrar que estava ben viu (‘Don’t worry, be happy’). Una idea ben tonta però que a mi, que m’agraden les coses que se surten d’allò normal i que m’ho mirava des del punt de vista electrònic i electromecànic, no em deixava indiferent. Em vaig anotar la idea a l’agenda, i dies més tard vaig cercar en el Google i vaig veure que el gadget en qüestió era el Big Mouth Billy Bass, que havia sigut popular els anys 90 (suposo que a Amèrica), i que fins i tot havia sortit en alguna sèrie de televisió. A més, va fer-me adonar del concepte de animatronic, que a mi em recorda els autòmates del Parc d’Atraccions del Tibidabo de Barcelona.
Tot i que tinc un parell de servos, encara no he tingut l’oportunitat de fer res amb els servos i l’Arduino. Són coses que estan pendents… i penso que seria una idea divertida fer algun animatronic.
A més, últimament m’he estat mirant la tècnica del cartró-pedra (paper maché), que per cert no és fàcil, encara he de millorar el procés, i s’ha de tenir molta paciència. Bé doncs, em ronda pel cap utilitzar el cartró-pedra com a material base per fer projectes electrònics. És a dir, fer ninots de cartró pedra amb electrònica a les entranyes, que estaria ben amagada. Es podrien construir robots de cartró-pedra, titelles amb sensors incorporats, cap-grossos que parlessin o que se’ls moguessin els ulls. Infinitats de coses possibles per sorprendre petits i grans. La idea de combinar materials tradicionals amb tecnologia electrònica, per fer objectes artístics amb valor afegit i diferenciat, crec que és un camí a seguir ple de possibilitats. Segur que seguint aquesta línia sortiran coses molt divertides i profitoses.
En el marc del SÓNAR 2010 (Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia), que es celebra aquests dies a Barcelona, tenim igual que l’any passat, la programació del Sonarmàtica, on diferents artistes que treballen amb robots presenten les seves obres.
Destaquem els projectes que presenta l’Hangar (per exemple, el violí MIDI de Joan Vallvé o Surveillance Cameras de Ricardo Iglesias). També hi ha projectes de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i de la UPF (Universitat Pompeu Fabra), i d’altres artitstes,
Molt recomanable l’exposició i les performances. Ara bé la nota negativa: si tens nens al teu càrrec (com és el meu cas), ets jubilat, no tens peles, i altres causístiques no cal que hi vagis. Com cada matí estic amb el Pere (ara farà 10 mesos i és fantàstic passar el matí amb ell). Mai fem res extra i no ens movem del barri. La única llicència que em permeto és anar a fer un cafè a La Nena i, si em deixa, llegeixo una mica el diari. Aquest matí volia anar a veure el Sonarmàticaamb el Pere. Per sort, he trucat no fos cas… La sorpresa és que només pots veure el Sonarmàtica si pagues l’entrada del Sónar de Dia (45€). Per aprofitar al màxim aquesta entrada has de fer un non-stop d’activitats, que segur que són molt interessants, però que una persona amb compromisos familiars no pot afrontar. O imaginem un jubilat de 70 anys que li entusiasmen els robots, però que no té esma de gaudir de tota l’activitat frenètica del Sónar… Així va la cultura en aquest país. Així doncs, pels que poden (preferentment joves sense compromisos familiars i que no els afecti mass la crisi), aquí va la programació de la Sonarmàtica:
http://2010.sonar.es/es/programa-multimedia-sonarmatica.php
Us presentem la papallona voladora: una papallona-robot que té un vol realment elgant, com s’aprecia en el vídeo a càmera lenta. Els inventors són Hiroto Tanaka i Isao Shimoyama, que es dediquen a avariguar com volen les papallones, doncs no utilitzen el mateix mecanisme ni aerodinàmica que les aus.
Font: IOPScience
LuminAR és un projecte del grup d’interfícies en el MIT Media Lab, on l’idea és reinventar les tradicionals làmpares amb bombetes en una nova categoria de dispositius d’informació. Bàsicament és un braç robòtic articulat que segueix els moviments en l’escriptori i projecta informació d’utilitat que pot manipular-se de forma gestual.
Combina un picoprojector làser d’enfocament automàtico, càmera i un ordinador amb connexió inal·làmbrica en un disseny compacte, i pot connectar-se amb altres dispositius, transformant les superfícies i objectes en espais interactius que combinen medis digitals i informació en l’espai físic.