Big Mouth Billy Bass: descobrint els animatronics

Big_mouth_billy_bass_still
L’altre dia passejant amb el Pere, a la vora dels jardinets de Gràcia, vaig entrar a una botiga d’aquestes de coses per la llar i vaig trobar un article de broma: un peix en forma de trofeu de pesca, bastant ben aconseguit, que de cop i volta es posava a cantar una cançó catxonda per demostrar que estava ben viu (‘Don’t worry, be happy’). Una idea ben tonta però que a mi, que m’agraden les coses que se surten d’allò normal i que m’ho mirava des del punt de vista electrònic i electromecànic, no em deixava indiferent. Em vaig anotar la idea a l’agenda, i dies més tard vaig cercar en el Google i vaig veure que el gadget en qüestió era el Big Mouth Billy Bass, que havia sigut popular els anys 90 (suposo que a Amèrica), i que fins i tot havia sortit en alguna sèrie de televisió. A més, va fer-me adonar del concepte de animatronic, que a mi em recorda els autòmates del Parc d’Atraccions del Tibidabo de Barcelona.

Tot i que tinc un parell de servos, encara no he tingut l’oportunitat de fer res amb els servos i l’Arduino. Són coses que estan pendents… i penso que seria una idea divertida fer algun animatronic.

A més, últimament m’he estat mirant la tècnica del cartró-pedra (paper maché), que per cert no és fàcil, encara he de millorar el procés, i s’ha de tenir molta paciència. Bé doncs, em ronda pel cap utilitzar el cartró-pedra com a material base per fer projectes electrònics. És a dir, fer ninots de cartró pedra amb electrònica a les entranyes, que estaria ben amagada. Es podrien construir robots de cartró-pedra, titelles amb sensors incorporats, cap-grossos que parlessin o que se’ls moguessin els ulls. Infinitats de coses possibles per sorprendre petits i grans. La idea de combinar materials tradicionals amb tecnologia electrònica, per fer objectes artístics amb valor afegit i diferenciat, crec que és un camí a seguir ple de possibilitats. Segur que seguint aquesta línia sortiran coses molt divertides i profitoses.