Arxiu de la categoria: Performance

eyeborg:escoltant els colors

harbisson

L’artista londinenc-mataroní Neil Harbisson (1982) és protagonista, fins el proper 28 de maig, d’una exposició a l’espai Tramart de Barcelona (Pg Colom, 6). Harbisson té una malformació que l’impedeix veure els colors (acromatòpsia), però disposa d’un mecanisme, l’eyeborg, que li permet captar les freqüències dels colors i convertir-les en sons. A través d’aquest mecanisme amb el qual escolta els colors i composa música cromàtica, Harbisson ha creat una sèrie d’obres que es poden veure en aquesta exposició, titulada Simfonia de Colors.

L’eyeborg va ser dissenyat pel professor de cibernètica Adam Montandon, expert en tècniques per a expandir els sentits a través de la tecnologia. El petit aparell, format per un sensor i un auricular, penja del front de l’artista com si es tractés del tercer ull de Shiva, que en la religió hindú es considera la porta de la saviesa. El sensor envia la informació a un ordinador, que conté un programa que converteix les ones electromagnètiques de la llum en freqüències musicals, que Harbisson interpreta com una escala de colors.

Neil Harbisson webpage

The Stanford Mobile iPhone Orchestra (MoPhO)

MoPhO

La gent del CCRMA (Computer Research in Music and Acoustics de la Stnaford University, l’acrònim es pronuncia karma) com sempre ens sorprenen amb invents interessants. En aquesta ocasió no és innovador en el sentit de què ja hi ha molta gent fent música amb iPhones, Androids i smartphones en general. Allò interessant és que s’ha constituït una orquestra per fer música amb l’iPhone, i d’aquí en poder sorgir experiències i performances d’allò més innovadores i interessants.

Com diu Ge Wang, el director de la Mobile iPhone Orchestra (MoPhO), “els telèfons mòbils estan sent tan populars i potents que no es poden ignorar com a plataforma per a la creativitat”. Michael Berger, un dels músics a la MoPhO i estudiant de doctorat al CCRMA, diu que el concepte és “postmodern, en el sentit que estem utilitzant un dispositiu que no va ser concebut ni per fer música ni com a instrument-interfície musical”.

Us deixo amb un video dels diversos que es poden veure al YouTube. Allò interessant del video és que es pot veure el professor Ge Wang tocant amb el iPhone una Ocarina electrònica, per a mi un disseny molt interessant i bonic d’interfície musical.

  • http://mopho.stanford.edu/
  • http://news.stanford.edu/news/2009/march4/stanford-mobile-phone-orchestra-030409.html