Una altra cançó de bressol del meu pare. Dedicada als seus néts (els 10 que té, el que vindrà, i els que poden venir). Entre ells la Maria i el Pere, els meus. Una cançó dolça i de melodia senzilla, sense sobresalts, com es correspon a una cançó que té per objectiu fer venir la son, cosa a vegades no gens fàcil.
Dorm, infantó, la dolça son.
noneta non canta la mare;
somnis de pau t’envoltaran;
noneta non, dins del bressol,
noneta non, canta l’amor.
Canco bressol 2 (lullabye) by joanillo
Descarrega la partitura: canco_bressol (dedicada als meus néts) (JM Quintana, 2012)