El dimarts passat van venir la Maria i tres de les seves amigues (la Laia, l’Adela i la Martina) a dinar al migdia, per tal de gravar un parell de temes de Frozen. Realment aquestes nenes estan posseïdes per Frozen, la Maria ja ha vist la peli 5 vegades. La qüestió és que amb dues hores i mitja havíem de fer molt feina, a més de dinar. El dinar ho vam solucionar ràpid, arròs a la cubana per 5 i rapidets que hi ha molta feina.

Mans a l’obra, una mica d’escalfament. Jo ja ho tenia tot preparat: dos micros per a les quatre que entraven en una pista de l’Ardour. En altres dues pistes havia gravat prèviament les cançons del Vol Volar (Let it Go) i Per primer cop en la Vida (For the First Time in Forever), que són les cançons que havíem planificat de gravar (bé, en principi el Vol Volar, la segona era de reserva).

Vam fer vàries tomes del Let it Go, però només dues tomes del Per Primer Cop… El resultat és prou satisfactori tenint en compte que són nenes de 9 anys. A millorar realment les entrades (que té solució si es practica), i l’afinació (més difícil de solucionar). A més, el fet de què estiguessin emocionades amb l’experiència no ajudava gens.

Al final vaig escollir una de les tomes. Per exportar el audio sense matar-m’hi massa he equilibrat la pista instrumental amb la pista de les veus, i he aplicat a les veus una mica de compressió, chorus i reverb, tot de forma moderada, i ja tinc el mp3. Tot això fet amb Ardour com a DAW multipista. (Linux, of course).

Pel tema del video vaig cometre un fallo. Em vaig acontentar amb gravar un sol video, pensant que l’ajuntaria amb la versió bona de l’àudio, i no. En els dos videos que es mostren es veu clarament una falta de sincronia entre el video i les veus. A part de la falta de sincronia en les entrades, es veu irreal. Per la propera vegada gravaré en video totes les tomes, i sempre seré a temps d’esborrar els videos descartats.

En aquestes gravacions allò ideal és utilitzar cascos per totes les participants. Necessitaria una cosa similar a això. Com que no en disposo d’amplificador d’auriculars, s’ha utilitzat un monitor de camp proper, intentant que el so no entri pels micròfons. Això s’aconsegueix controlant la distància, el volum i que el monitor quedi al darrera dels micros. La part de senyal que ha entrat als micros és mínima, tot i que no nul·la.

Així doncs, el material que s’ha utilitzat és:

• Ordinador Linux Ubuntu 12.04 amb JACK i Ardour
• Targeta de so externa, Edirol UA25EX
• Mesclador de 4 entrades (de les quals només se n’han utilitzat dues)
• 2 micròfons
• Monitor de camp proper

El resultat: dos videos que s’han penjat al Youtube. Els ha encantat veure com el seu video es barrejava amb les animacions de les protagonistes de Frozen: l’Elsa i l’Anna.

Aquests dies estic cantant al Pere i a la Maria una cançó de bressol que té un significat molt especial. És una cançó de bressol que li cantava la meva àvia Montserrat al meu pare, i realment és molt original, no és gens coneguda. La meva àvia va néixer en una masia a La Guàrdia, al Lluçanès, en una zona amb entitat pròpia entre Puigreig i Vic. Precisament, tot el folklore de la zona el va documentar molt el Josep M. Vilarmau, allà pels anys 40 del s. XX, que era precisament cosí de la meva àvia, a més de colega del folklorista Joan Amades. Va fer una obra de referència per estudiar les cançons de la contrada: Folklore del Lluçanès, i aquesta cançó de bressol, sense títol, precisament no hi és.

És una cançó molt senzilla i dolça, com han de ser les cançons per fer dormir als infants. El meu pare l’ha arranjat per a piano, plasmant aquesta dolçor i simplicitat harmònica. Jo només l’he transcrit amb lilypond i l’he gravat amb un so de piano. Així doncs, el meu reconeixement per a la meva àvia al-cel-siga, al meu pare, i a tot el patrimoni immaterial que representa el folklore de les terres catalanes. La lletra:

L’àngel de la son té les ales blanques,
té el cabell daurat i el vestit de plata.
L’àngel de la son que del cel davalla.

L’àngel de la son l’infant acompanya,
li gronxa el bressol i els ullets li tanca.
L’àngel de la son el besa i li canta.

Lilypond és un sistema d’edició musical molt complet i que produeix unes partitures de gran qualitat. Això sí, és una mica complicat de fer servir, tot i que es troba bastanta informació. Jo en sóc un ferm partidari. He transcrit la partitura manuscrita a lilypond, i aquí en pots veure el resultat:

canco_bressol (descarrega)

Lilypond, a més de la sortida pdf, també produeix la sortida midi. Aquest fitxer midi l’he fet sonar amb el sinte fluidsynth, que pot funcionar amb línia de comandes, i que he carregat amb un bon so de piano. Així de simple:

$ fluidsynth -l -a jack -m alsa_seq -g 1 /var/soundfonts/Musica_Theoria_v2_GM.sf2 /home/joan/lilypond/canco_bressol_v3.midi

El so que produeix el fluidsynth s’ha gravat a l’Ardour (el DAW de referència en el món Linux), i sense fer res més, sense afegir cap efecte, l’he convertit a wav (i a mp3 amb lame). I aquí pots veure el resultat.
Cançó de bressol by joanillo

Espero que en un futur aquesta cançó es pugui anar transmetent de generació en generació i que quedi com un bé preuat en la meva família.