Arxiu d'etiquetes: arcade

Alimentació autònoma de la Raspberry Pi

Per fi ja tinc projecte per col·locar la meva bateria recarregable Lipo. Es tracta de fer un Arcade Stick, totalment transportable. L’únic cable que sortirà serà el cable HDMI, llest per connectar-lo a la tele i jugar als teus jocs arcade preferits.

Vaig comprar a Adafruit tant la bateria LiPo (Lithium Ion Polymer Battery – 3.7v 2500mAh, http://www.adafruit.com/product/328) com el carregador/boost (Adafruit PowerBoost 500 + Charger, https://learn.adafruit.com/adafruit-powerboost-500-plus-charger). Entre tots dos uns 30 e. La idea original era fer una PPiGRRL – Raspberry Pi Gameboy (https://learn.adafruit.com/pigrrl-raspberry-pi-gameboy/overview). En aquest projecte utilitzen com a bateria una pila cil·líndrica, una idea també interessant per alimentar la RPi donat el seu poc espai (2200mAh lithium cylindrical battery). La meva bateria LiPo és més plana, i d’altra banda més llarga i ampla.

Al final aquest projecte està aparcat, però aquesta bateria m’anirà de conya per al meu Arcade Stick amb la idea que només en surti un cable, el cable HDMI.

D’una banda tenim la bateria que dóna 3,7V. Per aconseguir els 5V que necessita la RPi necessitem un power boost. D’altra banda, la bateria, que és recarregable, es descarrega i l’hem de recarregar amb un carregador (:-)). Doncs bé, el carregador i el power boost són el mateix element, que ja he ficat l’enllaç més amunt. En la foto veiem clarament les connexions.

Podem soldar un connector USB, i alimentar la RPi amb un cable USB-microUSB. Però jo he optat per alimentar la RPi directament pels pins GPIO, com faig habitualment. Finalment, per carregar la bateria, amb un carregador de mòbil n’hi ha prou.

Veiem a la foto com està funcionant el front-end sense cap problema.

Joanillo Arcade Frontend 1.0.5: ja és multi-emulador

Les màquines de marcianitos que he fet fins ara només portaven l’emulador MAME i eren d’un sol jugador (amb sis botons). Aquest any arribaran màquines de dos jugadors (amb 7 botons per jugador), i diversos emuladors. La primera serà la mini-bartop model Metal-Slug, que està bastant acabada. I després vindran les bartop de dos jugadors, cercant un compromís entre el tamany i la comoditat.

Els emuladors que s’implementen, a part del MAME (mame4all), són el Neo-Geo, Genesis/Mega Drive, GBA i SNES. Per tot això s’ha hagut de millorar el front-end que utilitzo (i que ara ja té un any de vida), per a una versió multi-emulador. Es tracta de la versió 1.0.5, que també incorpora algunes millores que s’han fet necessàries després d’observar com es relaciona la gent amb el front-end.

En definitiva, una versió que pots descarregar, i que ha estat programada de manera que corri amb fluidesa sobre la Raspberry, i que no cerca efectes espectaculars com d’altres front-ends (per ex. Retropie)

Caixa d’explosius / Boom Box / Detonador: construcció

Aquí van unes quantes fotos de la construcció de la Boom Box. Les dimensions les marca la bateria de moto (compte, hi ha dos tamanys de bateria de moto, he fet servir la petita). La molla ha de ser forta i ha de tenir suficient recorregut. També posarem un interruptor ON/OFF per desactivar el circuit quan no es fa servir. Amb la tècnica de la transferència sobre fusta podem personalitzar el text i/o dibuixos. Finalment, una capa de vernís. Amb 10 metres de cable n’hi ha d’haver prou de estar salvaguardats dels petards.

Provant la Caixa d’explosius / Boom Box / Detonador

Ja tenim acabada la Boom Box. Anem a tirar uns petards. Els nens s’ho han passat d’allò més bé amb la joguina. La única cosa que s’hauria de millorar és el temps de resposta. Quan tanques l’interruptor s’encén el llumí, tot i que a vegades no és immediat. I aleshores crema la metxa, que com que no hi ha ningú a la vora, podem fer el més curta possible.

Ja tinc ganes de què el Barça guanyi la Champions aquest any per tirar una traca al més pur estil Coyote vs Correcaminos. La Boom Box està disponible a www.retroplaneta.com.

Encesa electrònica: encendre un llumí amb electricitat

L’objectiu és poder llençar petards mitjançant una caixa d’explosius (caixa de trons, boombox), a distància. Com ho feia el Coyote que volia fer volar pels aires el Correcaminos, i que mai li sortia bé. Una idea divertida que pot fer furor en les properes revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Pau (tot just s’acaba l’estiu, queda molt de temps).

Com a pas previ per construir una caixa d’explosius hem de solucionar l’encesa electrònica, bàsicament poder encendre un llumí amb electricitat. Fent una petita cerca al Google t’adones que hi ha diverses aproximacions. Hi ha gent que fa mistos elèctrics (electric matches)… La meva solució serà més senzilla i ràpida: utiltizar mistos de fòsfor normals i corrents, i veure com els puc encendre amb electricitat.

De fet és força fàcil, tot i que la construcció de les metxes elèctriques, tal com a mi em funciona, té un punt d’engorrós i delicat. Aquí va una breu explicació, tot i que les imatges valen més que mil paraules.

La idea és que el fòsfor s’encengui pel calentament que provoca una resistència quan passa el corrent. Com a resistència s’utilitzarà un fil elèctric fèrric, i res millor que unes nanes de cuina (hi ha gent que utiltiza fil de nickel-chromium/nichrome, no cal). Es talla un trocet, es dóna 2 ó 3 voltes al misto, i per tal de què no es mogui s’enganxa amb una mica de pega.

Tallem dos trossos de fil elèctric prim, que pelem, i els empalmem amb el fil de la nana de cuina fent unes quantes voltes. Això és el que trobo més delicat, s’ha d’anar amb compte que la unió sigui prou sòlida i fiable. Es podria soldar, però no és fàcil de soldar la nana i s’ha de buscar un mètode senzill, ràpid i fiable, doncs aquest procés s’ha de fer per cada metxa: tants petards vols tirar, tantes metxes hauràs de fer.

Finalment fem passar corrent pel cable elèctric. Per tal de què s’escalfi i encengui el fòsfor, ha de passar bastanta corrent. I tenint en compte que l’objectiu és fer una caixa d’explosius totalment autònoma i transportable, el millor és utilitzar una bateria de moto, bastant compacta, que dóna prou chicha de corrent, i tot i que pesa, ja és adequat per una caixa d’explosius

Un cop està clar com es fan metxes electròniques fiables, ja em puc posar a construir la boombox. Però si un té ganes d’explorar en aquest terreny es podrien fer coses molt divertides, com ara controlar mitjançant Arduino/RPi/ordinador la sincronització dels petards. S’hauria de fer amb un sistema de relés (millor optoacobladors) que separessin les senyals de control de la senyal de potència. Idees per al futur.

Bé, el millor és mirar les fotos i veure el petit video amb la demostració de què efectivament el misto s’encén.

Moneder electrònic per a la rockola

Per fer aquest moneder electrònic he seguit els plànols del següent enllaç:

Vaig intentar ser fidel a l’article, quan encara no tenia els micro-switches de palanca. Però ara que ja els tinc, he fet una simplificació. D’entrada, utilitzo fusta en comptes de metacril·lat, que és més fàcil de treballar.

Aquest moneder és molt senzill: no detecta el tipus de moneda ni el seu valor. Senzillament és un interruptor on/off, i per tant es pot enganyar el moneder amb qualsevol fitxa. Però tant se val, doncs de moment no tindrà un ús comercial.

Fer PCB amb el mètode de la planxa: primeres proves

Estic fent unes proves per fer una PCB amb el mètode de la planxa. Després de dos intents aquesta vegada ha quedat força bé, la propera vegada espero que sigui la definitiva.

Estic esperant que m’arribi unes plaques de doble capa. La placa es correspon a l’electrònica que s’ha de muntar en la rockola: d’una banda l’array de botons; i d’altra banda els efectes de llum. Hi haurà tres efectes de llum diferents que activaran fins a 16 mòduls de LED, a veure com quedarà.

El software per a la rockola va prenent forma

He avançat bastant en la part software de la Rockola. Consta de dues parts: la primera és un menú, i la segona és el front-end pròpiament dit.
En el menú es pot escollir la col·lecció de música que es vol escoltar (Rock, Pop, Salsa, etc.), i es pot filtrar per dècada (70s, 80s, etc) i per llicència (tota la música o només la de domini públic). En cada moment pots veure el número de cançons que seran seleccionades.
A més, hi ha diferents opcions relacionades amb la màquina hardware que s’està construïnt. Per exemple: Coin Acceptor habilita o deshabilita haver de ficar les monedes per escoltar les cançons; Piped music habilita el fet de què soni un fil musical si fa estona que no hi ha música a la cua de la playlist; Efectes de llum habilita o deshabilita els leds que faran pampallugues amb motius decoratius; Enable Exit habilita o no que l’usuari pugui tornar al menú des del frontend.
Un cop seleccionada una col·lecció podem anar a la Rockola, que llença el front-end pròpiament dit. El front-end intenta ser fidel als models clàssics de Rockola. Es tracta d’anar omplint les etiquetes de paper de les cançons. Cada etiqueta consta d’un grup i de dues cançons. La distribució de les etiquetes es fa de manera que els grups quedin bastant barrejats i que hi hagi algunes etiquetes mig buides amb una sola cançó. A cada pantalla hi caben 64 cançons, i es pot navegar per les diferents pantalles.
El front-end gestiona els crèdits de què es disposa (una moneda són dos crèdits, que donen dret a dues cançons). La manera de seleccionar una cançó és bastant intuïtiva. Es disposa d’una petita pantalla amb informació de la cançó seleccionada, i evidentment es gestiona la playlist que controla les cançons que estan a l’espera de sonar. Tal com està ara d’avançat el projecte ja es poden escoltar les cançons. Funciona!
En definitiva, el software, format pel menú i el front-end, està pensat per integrar-se en una màquina amb només tres botons (esquerra, dreta i Enter), que ha de complir amb el requisit de què sigui fàcil i clar d’operar, sense manteniment.
El que de moment no és tan fàcil és ficar tots els fitxers MP3 en el sistema. És bastant laboriós. Primer de tot s’ha de disposar de fitxers mp3 que tinguin els tags ID3 omplerts i amb informació correcta. Si no és el cas, s’ha d’actualitzar aquesta informació. S’han de llegir els tags dels fitxers mp3 i actualitzar la base de dades. S’ha de decidir, per a les cançons que es vol incorporar, en quines col·leccions sortiran. Es genera un fitxer master amb totes les cançons de la base de dades i un fitxer de configuració que porta el compte del número de cançons classificat per col·lecció i per dècada. Hi ha una sèrie de scripts que ajuden i automatitzen tot el procés, però en definitiva si es vol tenir una base de dades de qualitat el procés no és fàcil, tot i que hi ha marge per millorar i automatitzar.
Un tema a destacar d’aquestes dues peces de software és que la geometria resideix en fitxers de configuració, de manera que ha de ser fàcilment adaptable a diferents formats de monitor. A més, el codi s’ha compilat tant en un portàtil com en la Raspberry Pi (doncs aquesta plataforma serà el motor de la Rockola real que s’està construïnt).
En resum, la part software ja va prenent forma i no trigaré gaire a fer un video demostratiu. Paral·lelament el moble també va prenent forma, i espero no trigar massa en veure aquest el projecte de la Rockola acomplert.
Quan tingui el software acabat publicaré un enllaç per descarregar el codi font. De totes maneres aquest projecte, programat amb C++, s’ha escrit bastant a raig i de moment no quedarà massa ben documentat.

Avançant en el projecte de la rockola/gramola/jukebox

Estinc fent una caixa de música. Aquest últim mes he estat pensant en el disseny que ha de tenir. M’ha costat bastant de decidir-me en l’amplificador que ha d’integrar la caixa de música. Finalment m’he decidit per un Neusonik NE08. Un cop tinc la pantalla i l’altaveu, ja queda ben definit les dimensions generals que tindrà la caixa de música. La botonera estarà a la zona de baix. Com es veu a la foto, ja tinc fets els 15 forats on s’integraran els mòduls LED que faran els efectes de llum.

Em falta pensar on integraré el moneder electrònic (per posar les monedes de 5 duros), i també altres aspectes de decoració. Però bé, l’important és que ja va prenent forma.

Paral·lelament, estic treballant amb el front-end, crec que està quedant bé, ja penjaré unes captures de pantalla.