Vols escoltar jazz tot el sant dia? A Internet tens bastant per escollir, per exemple, http://www.listenlive.eu/jazz.html. En aquest projecte hem indexat totes aquestes estacions de radio per escoltar-les d’una forma simple i amb una interfície mínima. I això ho hem aconseguit amb la Blackberry Pi. Només necessitem alimentar-la, endollar-la a un cable de xarxa, connectar-la a un amplificador, i un botó que ens serveix per arrencar el servei mpd (Music Player Daemon) i per seleccionar fins a 40 canals.
Pots descarregar-te de la wiki (http://wiki.joanillo.org/index.php/Raspberry_Pi:_Internet_Ràdio) el bash script i el fitxer amb la llista de totes les emissores. Si vols que el sistema funcioni de forma totalment desatesa has de fer que el script arrenqui en l’inici del sistema. L’electrònica necessària és mínima, crec que en el video queden clares les connexions, i si no a la wiki hi ha més informació (encara que en català).
Us desitjo un feliç 2013 i molt de jazz! Aquí va el vídeo:
L’altre dia vaig comprar al Cash Converter, per 18e, una bateria Wii de segona mà, amb la idea de fer-la sonar en el meu Ubuntu. Aquestes bateries van sortir al mercat el 2007, ara ja fa cinc anys. Evidentment hi ha altra gent que ha portat aquestes consoles a l’entorn Linux, i m’he beneficiat del codi que he trobat per aquí i per allà. Tanmateix, el codi que he trobat no era per al meu model (també existeixen versions per a PS2, PS3 i X360), així que he hagut d’esbrinar els codis que envia el drumset (amb la dificultat que quan toques les dues baquetes a l’hora, o les dues baquetes i el bombo, s’envien d’altres codis). No tenia experiència prèvia en la programació de la llibreria libusb. Utilitzant aquesta llibreria ha estat la única manera possible de detectar la força amb que colpeges la baqueta, i per tant fer una mica de control de volum, encara que amb poca resolució.
Per tal de fer sonar la bateria es necessita generar missatges MIDI i enviar-los a un sintetitzador. He utilitzat Hydrogen com a sintetitzador de sons de bateria. He programat quatre presets diferents que s’accedeixen amb els botons de la consola (els típics botons 1, 2, A i B de la Wii). S’ha fet dues versions del codi, una que utilitza ALSA de forma nadiua, i una altra per al servidor d’audio JACK. Pots descarregar-te el codi del projecte: projecte jrbdrum
Només hi ha una època en la vida on fer puzzles és interessant: quan ets nen. Com el Pere, que disfruta fent el puzzle de pirates de 40 peces. Quan ets adult fer puzzles és una autèntica pèdua de temps. Dit això, jo tenia l’espina clavada doncs en el seu dia no vaig poder acabar un puzzle que corria per casa de 750 peces. M’ho devia. Així que un dia que vaig entrar al Cash&Converter vaig agafar un puzzle per 5 euros (no vaig poder triar la foto, però m’era ben bé igual), i em vaig posar a fer el puzzle a estones, igual que un nen.
Stop motion. Quantes fotos s’han de fer a mida que desmunto el puzzle? Quantes peces trec entre foto i foto? Anem a fer el petit càlcul. Si el puzzle és de 1000 peces i trec dues peces entre foto i foto són 500 fotos, que seran 500 frames del video. Si vull muntar un video a 20 fps (20 frames cada segon), sortirà un vídeo de 500f/20fps = 25 segons.
Amb un script es pot muntar el video. Primer de tot es renombren les fotos de manera que la primera passi a ser la última, i la última la primera. De manera que la última és la foto que es diu 99999.JPG. Després es tornen a renombrar de manera que la primera passi a ser la 00000.JPG, etc. I seguidament es munta el video concatenant totes les fotos. Finalment, amb l’editor de video Open Shot es posa la portada, la contraportada, la música i es fan les foses.
#!/bin/bash
#rename files in reverse
START=99999 #allows for an hour of jpegs
i=$START
for f in *.JPG
do
mv $f $i.JPG
i=$(($i -1))
echo $i
done
c=0;
for i in *.JPG;
do mv “$i” “`printf %05d $c`.JPG”;
c=$((c+1));
done
>Fa ja molt de temps (realment molt de temps) que estudiava la Transformada de Fourier (http://en.wikipedia.org/wiki/Fourier_transform) a la facultat, i fins i tot vaig utilitzar l’algorisme de la FFT (Fast Fourier Transform, http://en.wikipedia.org/wiki/Fast_Fourier_transform) en un aplicatiu escrit amb C per a processament digital d’imatges. Des d’aleshores ençà que no m’havia preocupat de la FFT i realment ho tenia molt oblidat.
Aquests dies he tornat a la càrrega amb la FFT doncs, amb la idea d’aprendre les tècniques de programació d’aplicacions d’audio, volia fer o un afinador o un analitzador de la potència espectral d’un senyal, que fos compatible amb JACK.
Primer de tot he mirat quin algorisme de FFT es podria utilitzar, amb llicència GPL, i ràpidament he vist que la tria seria FFTW (http://www.fftw.org/):
FFTW is a C subroutine library for computing the discrete Fourier transform (DFT) in one or more dimensions, of arbitrary input size, and of both real and complex data (as well as of even/odd data, i.e. the discrete cosine/sine transforms or DCT/DST). We believe that FFTW, which is free software, should become the FFT library of choice for most applications.
M’he posat a compilar uns quants exemples i familiaritzar-me amb els càlculs. En definitiva jo el que vull és calcular la potència espectral d’un senyal d’audio, per tant el senyal d’entrada seran unes mostres reals (una sola dimensió). La sortida de la FFT seran uns valors complexos, i he de tenir en compte tant la part real com la part imaginària per tal de calcular la potència espectral.
fftPlan = fftwf_plan_dft_r2c_1d(fftSize, fftIn, fftOut, FFTW_MEASURE); //r2c_1d: real to complex, one dimension
Mirant si hi ha algun afinador de codi lliure, que treballi per la consola, i compatible amb JACK, m’he trobat amb aquests dos projectes, que precisament utilitzen la llibreria FFTW:
tuneit: A simple command-line instrument tuner for Linux (http://delysid.org/tuneit.html, Mario Lang). Pot funcionar com a client de JACK
Primer de tot capturo el senyal que prové del micròfon, i com a resultat obtinc dos fitxers: el fitxer de so wav i un fitxer de text on fico un número suficient de mostres.
Segon: obro el fitxer de mostres, aplico una finestra de Hanning a les mostres com és habitual, calculo la FFT, calculo la potència espectral del senyal, i obtinc un fitxer de sortida per a ser processat amb la utilitat de creació de gràfics gnuplot (http://www.gnuplot.info/).
No havia treballat mai amb gnuplot, que seria l’equivalent a Matlab per al món Linux. Veient la demo de gnuplot que es distribueix amb el codi font, i que mostra de forma ràpida totes les possibilitats de gnuplot, m’he quedat realment sorprès. En el meu cas dibuixar el gràfic és molt fàcil:
jcapture és un petit programa desenvolupat amb C++ que capta el senyal del micròfon i escriu un fitxer d’audio amb format wav. Bàsicament és un client de JACK que es connecta automàticament a system:capture_1, que és el port físic que representa l’entrada del micro de la targeta de so, i mitjançant la llibreria libsndfile va escribint les dades del micro en el buffer del fitxer d’audio.
A més, mostra el nivell del senyal d’entrada de forma gràfica en la consola (doncs és un programa que funciona per la consola, no té interfície gràfica). Si t’interessa la programació de l’API de JACK pots descarregar jcapture:
jplay-sndfile és una aplicació que he estat programant la última setmana i que té un caràcter didàctic. Bàsicament és un reproductor de fitxers d’àudio, que a més pot aplicar un canvi de freqüència, i també pot fer un escombrat continu de freqüències sobre la mostra d’àudio. És un client de JACK (el servidor d’audio de Linux), i està basat com a punt de partida en sndfile-jackplay que es troba dins les utilitats de la llibreria libsndfile (http://www.mega-nerd.com/libsndfile/tools/#jackplay).
Per tothom és sabut que quan es reprodueix un fitxer d’àudio al doble de la freqüència dura la meitat de temps. Seria equivalent a agafar una mostra de cada dues, i reproduir-les a la mateixa freqüència de mostreig original.
Ara anem a fer el cas contrari, volem dividir la freqüència per dos, i el temps que durarà la reproducció hauria de ser el doble. Per fer-ho, el més fàcil és doblar cada mostra en dues, i reproduir-ho a la freqüència de mostreig original.
Aquests dos casos especials, multiplicar per dos i dividir per dos, són els casos fàcils i més evidents. Un anàlisi d’aquests casos i estudiar el codi proporcionat pot aclarir molts conceptes per als estudiants del Processament Digital del Senyal. Ara bé, més difícil és fer freqüències intermitges entre 0.5 i 2; i més difícil encara és fer un escombrat continu de freqüencies en un rang determinat. Tot això és el que es pot veure i es pot estudiar en aquesta aplicació que té un caràcter didàctic.
La sortida de l’ajuda del programa proporciona la següent informació:
$ jplay-sndfile -h
jplay-sndfile 1.00
Created by Joan Quintana Compte (joanillo)
joanqc arroba gmail.com – www.joanillo.org
Licensed under GPL v.3
jplay-sndfile is a JACK client intended for playing audio files (wav) and pitch shifting, written basically for learning, testing and educational purposes, and the first stage for future developments. A part of playing an audio file, you can change the pitch (between *0.5 and *2) of your audio file, you can play the audio file combing the pitch between two ranges. For testing is useful a sine wave, but remember that you can use any mono (one channel) audio files.
This Jack Audio client connects automatically to system:playback_1 and system:playback_2
Una de les coses més interessants és estudiar la funció callback de la API de JACK, que ha quedat bastant petita, i on està tot el moll de l’os de l’aplicació. Bàsicament la funció callback() la crida el servidor d’àudio cada vegada que la interfície d’àudio (la targeta de so hardware) necessita omplir el seu buffer amb dades.
static int process (jack_nframes_t nframes, void * arg)
{
I per a què serveix tot això? És una aplicació didàctica, serveix sobretot per aprendre:
per aprendre: teoria del Processamet del Senyal
per aprendre: API de libsndfile
per aprendre: API de JACK, exemple de com funciona la funció de callback
però a part d’aprendre, s’ha desenvolupat amb una idea en ment, que ha de ser el següent projecte: utilitzar una tauleta gràfica Wacom, les que fan servir els dissenyadors gràfics, per produir sons realístics, sensibles al moviment i a la pressió del llapis, però això serà el següent projecte: Reconeixement real de gestos amb la wacom i Síntesi d’àudio
El Theremin és un instrument inventat per Léon Theremin el 1918 que té la particularitat de què es toca amb els gestos de les mans. Està considerat un dels primers instruments electrònics, i el seu so sintètic i característic s’ha utilitzat moltes vegades per a pel·lícules de ciència ficció i efectes especials.
En aquest projecte s’implementa la manera de tocar i el so d’un theremin amb un controlador poc convencional: una tauleta gràfica Wacom de les que fan servir els dissenyadors gràfics. Si saps com es toca un theremin la implementació és evident: amb l’eix x canvies el to (Pitch Bend amb terminologia MIDI; amb l’eix y canvies el volum; i clar: apretar el llapis produeix el so de la nota (missatge MIDI NoteOn) i aixecar el llapis apaga la nota (NoteOff). A més de la posició XY, la tecnologia wacom proporciona altres sensors que donen informació com és la pressió i la inclinació. Encara que no s’ha fet en aquest projecte, es podria haver associat la pressió i la inclinació a altres missatges MIDI CC (Continuous Controller) com ara la modulació (efecte de vibrato).
S’ha utilitzat un sintetitzador Roland JV-2080 per tal de produir un so de Theremin, tot i que no estic molt content amb el resultat obtingut. Allò bo del JV-2080 és que té un espai de memòria per guardar els patch d’usuari i motls paràmetres, oscil·ladors i efectes per poder anar jugant si tens suficient temps. I el que és millor del JV-2080 és que pots configurar el pitch bend (variació del to) amb una amplitud molt gran, també configurable, cosa que normalment no passa en altres sintes (sobretot els sintes software).
Una de les coses que m’ha agradat més del projecte és la integració de l’aplicació desenvolupada amb llenguatge C (hi ha l’enllaç per descarregar el codi més avall) amb Gimp (l’editor d’imatges i fotos de referència en el món Linux). Això dóna peu a múltiples possibilitats i idees per fer projectes que combinin Gimp amb efectes sonors i interactius.
Evidentment, la idea no és nova, hi ha altra gent que ha fet Theremins amb wacom’s i altres controladors com la Wii, però en el projecte 50 Ways to Play Una Plata d’Enciam no podia faltar un Wacom Theremin fet exclusivament amb eines de Codi Lliure.
jplayfine (http://wiki.joanillo.org/index.php/Jplayfine) és un projecte musical que estic desenvolupant, que consisteix en poder fer un play-along sobre un fitxer midi (fitxer SMF), i que puguis obtenir una nota relacionada amb la similitud entre el que has tocat i el que se suposa que has de tocar. Per fer-ho, el programa ha de saber en quin canal està la melodia en el teu fitxer midi, i per quin canal toca el teu controlador midi. jplayfine és un client JACK que conviu bé dins de l’ecosistema de les aplicacions d’àudio i midi per a Linux.
Bé, parlaré del jplayfine en una altra ocasió.
Tot i que jplayfine utilitza un seqüenciador extern per fer sonar el fitxer midi (les proves les estic fent amb jack-smf-player), el tema és que desenvolupant el projecte jplayfine m’he trobat amb la necessitat de parsejar el fitxer midi que conté la melodia i l’acompanyament. Podia utilitzar la llibreria smf.h que utilitza jack-smf-player. La veritat és que, amb els objectius de buscar la simplicitat, tenir el màxim control del codi, i entendre amb profunditat el format MIDI, m’he embarcat en fer un parsejador de SMF amb C++. Aquí va la versió 1.01, per si algú se la vol mirar. D’una
banda hi ha una aplicació standalone; i d’altra banda hi ha la llibreria i una aplicació de test que mostra com utilitzar la llibreria. També hi ha una carpeta midi/ amb els midifiles que s’han utilitzat per testejar. Per utiltizar la llibreria necessites un compilador C++ per a Linux (g++).
Una composició del meu pare: un Ave Maria, estem parlant de música religiosa tocada amb un orgue d’església. La partitura s’ha transcrit a lilypond, s’ha tocat amb fluidsynth buscant un so d’orgue que estigui bé, i s’ha gravat a Ardour. Més endavant convenceré a la Rita per tal de què hi canti a sobre, doncs té lletra (amb llatí, com ha de ser). Pots descarregar-te el zip, on pots trobar tot el material, inclòs el fitxer lilypond i així es pot veure com és aquest format de transcripció musical:
La part melòdica de la melodia té aquesta pinta amb lilypond:
melodia = \\relative c” {
\t\\set Staff.midiInstrument = #”church organ”
\t\\clef treble
\tr2 r r r r r r r r r r r r \\mBreak
\tbes2 g4. g8 c2 bes ees4 d8 c bes4( g) bes2 c4 bes8 aes g4( ees) g2 bes4 aes8 g f2 g4 r ees’ d8 c \\mBreak
\tbes4( g) bes2 c4 bes8 aes g4( ees) g2 bes4 aes8 g f2 ees \\bar “||” g4.\\f g8 a4 f bes2 a4 a8 a bes4 a d2 d4. d8 \\mBreak
\td4 cis c8 c c c c bes bes4 bes bes8 bes bes4 a~ a gis16( a bes) a e’4~ e16 cis a g g8( f) f4~ f e16 g bes( g) e2~ e4 cis’16( d e d) \\mBreak
\tcis2~ cis4 r \\bar “||” r2 r r r r r r r r r \\mBreak
\tr2 r r \\bar “||” bes2\\mf g4. g8 c2 bes ees4( d8) c bes4( g) bes2 c4( bes8) aes g4( ees) g2 bes4 aes8 g f2 \\mBreak
\tg4 r ees’4( d8) c bes4( g) bes2 c4 bes8 aes g4( ees) g2 bes4( aes8) g f2 ees ges4 ges8 ges f4 f ges4. ges8 \\mBreak
\tf8. f16 f4 g aes8 bes c4 c a( bes8) c d4 d ees bes8 g c4 bes \\mBreak
\taes4( g8) f aes4 g g( f8 ees) f2 f4( ees8 d) ees2~ ees4 r \\bar “|.”
}
Aquests dies estic cantant al Pere i a la Maria una cançó de bressol que té un significat molt especial. És una cançó de bressol que li cantava la meva àvia Montserrat al meu pare, i realment és molt original, no és gens coneguda. La meva àvia va néixer en una masia a La Guàrdia, al Lluçanès, en una zona amb entitat pròpia entre Puigreig i Vic. Precisament, tot el folklore de la zona el va documentar molt el Josep M. Vilarmau, allà pels anys 40 del s. XX, que era precisament cosí de la meva àvia, a més de colega del folklorista Joan Amades. Va fer una obra de referència per estudiar les cançons de la contrada: Folklore del Lluçanès, i aquesta cançó de bressol, sense títol, precisament no hi és.
És una cançó molt senzilla i dolça, com han de ser les cançons per fer dormir als infants. El meu pare l’ha arranjat per a piano, plasmant aquesta dolçor i simplicitat harmònica. Jo només l’he transcrit amb lilypond i l’he gravat amb un so de piano. Així doncs, el meu reconeixement per a la meva àvia al-cel-siga, al meu pare, i a tot el patrimoni immaterial que representa el folklore de les terres catalanes. La lletra:
L’àngel de la son té les ales blanques,
té el cabell daurat i el vestit de plata.
L’àngel de la son que del cel davalla.
L’àngel de la son l’infant acompanya,
li gronxa el bressol i els ullets li tanca.
L’àngel de la son el besa i li canta.
Lilypond és un sistema d’edició musical molt complet i que produeix unes partitures de gran qualitat. Això sí, és una mica complicat de fer servir, tot i que es troba bastanta informació. Jo en sóc un ferm partidari. He transcrit la partitura manuscrita a lilypond, i aquí en pots veure el resultat:
Lilypond, a més de la sortida pdf, també produeix la sortida midi. Aquest fitxer midi l’he fet sonar amb el sinte fluidsynth, que pot funcionar amb línia de comandes, i que he carregat amb un bon so de piano. Així de simple:
$ fluidsynth -l -a jack -m alsa_seq -g 1 /var/soundfonts/Musica_Theoria_v2_GM.sf2 /home/joan/lilypond/canco_bressol_v3.midi
El so que produeix el fluidsynth s’ha gravat a l’Ardour (el DAW de referència en el món Linux), i sense fer res més, sense afegir cap efecte, l’he convertit a wav (i a mp3 amb lame). I aquí pots veure el resultat. Cançó de bressol by joanillo
Espero que en un futur aquesta cançó es pugui anar transmetent de generació en generació i que quedi com un bé preuat en la meva família.
