Arxiu de l'autor: joanillo

Google no l’encerta a l’hora de dibuixar una funció sinus

Avui és el 155 aniversari del naixement de Heinrich Rudolf Hertz (155 no és un número gens significatiu, no tenien res millor que explicar la gent de Google?). Per il·lustrar-ho han fet una animació d’una ona sinuoidal bastant desastrosa. Tot el món sap que la derivada del sinus és el cosinus, i que per tant el pendent del sinus en l’origen val 1,

sin'(0) = cos(0) = 1

Si els eixos x i y tenen la mateixa escala vol dir que el pendent quan la funció sinus creua l’eix horitzontal ha de ser una recta de 45º. Com la funció cosinus agafa valors entre -1 i 1, el pendent en qualsevol dels punts no pot ser una recta vertical!!

Vaja, que hi ha gent que per dibuixar ones sinusoidals es dedica a enllaçar semicercles… una mica de cultura matemàtica si us plau…

jplay-sndfile: una aplicació educativa per a Processament Digital del Senyal

jplay-sndfile és una aplicació que he estat programant la última setmana i que té un caràcter didàctic. Bàsicament és un reproductor de fitxers d’àudio, que a més pot aplicar un canvi de freqüència, i també pot fer un escombrat continu de freqüències sobre la mostra d’àudio. És un client de JACK (el servidor d’audio de Linux), i està basat com a punt de partida en sndfile-jackplay que es troba dins les utilitats de la llibreria libsndfile (http://www.mega-nerd.com/libsndfile/tools/#jackplay).

Per tothom és sabut que quan es reprodueix un fitxer d’àudio al doble de la freqüència dura la meitat de temps. Seria equivalent a agafar una mostra de cada dues, i reproduir-les a la mateixa freqüència de mostreig original.

Ara anem a fer el cas contrari, volem dividir la freqüència per dos, i el temps que durarà la reproducció hauria de ser el doble. Per fer-ho, el més fàcil és doblar cada mostra en dues, i reproduir-ho a la freqüència de mostreig original.

Aquests dos casos especials, multiplicar per dos i dividir per dos, són els casos fàcils i més evidents. Un anàlisi d’aquests casos i estudiar el codi proporcionat pot aclarir molts conceptes per als estudiants del Processament Digital del Senyal. Ara bé, més difícil és fer freqüències intermitges entre 0.5 i 2; i més difícil encara és fer un escombrat continu de freqüencies en un rang determinat. Tot això és el que es pot veure i es pot estudiar en aquesta aplicació que té un caràcter didàctic.

La sortida de l’ajuda del programa proporciona la següent informació:

$ jplay-sndfile -h

jplay-sndfile 1.00
Created by Joan Quintana Compte (joanillo)
joanqc arroba gmail.com – www.joanillo.org
Licensed under GPL v.3

jplay-sndfile is a JACK client intended for playing audio files (wav) and pitch shifting, written basically for learning, testing and educational purposes, and the first stage for future developments. A part of playing an audio file, you can change the pitch (between *0.5 and *2) of your audio file, you can play the audio file combing the pitch between two ranges. For testing is useful a sine wave, but remember that you can use any mono (one channel) audio files.
This Jack Audio client connects automatically to system:playback_1 and system:playback_2

usage: jplay-sndfile [-h] [[pitch-shift] | [pitch-shift-start pitch-shift-end]] wav-file

\t-h –help: this usage information
\t[pitch-shift] (0.5,2): shifting pitch
\t[pitch-shift-start] (0.5,2): shifting pitch start range
\t[pitch-shift-end] (0.5,2): shifting pitch end range
\twav file: mono channel audio file
\t

\tExamples:
\t./jplay_sndfile samples/hellosine.wav
\t./jplay_sndfile 0.65 samples/hellosine.wav
\t./jplay_sndfile 0.5 2 samples/hellosine.wav

La mostra d’audio que es presenta vol ser un compendi de què pot fer jplay-sndfile, i contempla els següents casos:

  • ./jplay_sndfile samples/test_44100.wav
  • ./jplay_sndfile .5 samples/test_44100.wav
  • ./jplay_sndfile .8 samples/test_44100.wav
  • ./jplay_sndfile 1.4 samples/test_44100.wav
  • ./jplay_sndfile 2 samples/test_44100.wav
  • ./jplay_sndfile .5 2 samples/test_44100x3.wav
  • ./jplay_sndfile samples/sine_440_44100.wav
  • ./jplay_sndfile .5 1 samples/square_440_44100.wav
  • ./jplay_sndfile 1 2 samples/saw_440_44100.wav
  • ./jplay_sndfile .5 samples/waves.wav
  • ./jplay_sndfile 2 samples/waves.wav

jplay-sndfile-examples by joanillo

Una de les coses més interessants és estudiar la funció callback de la API de JACK, que ha quedat bastant petita, i on està tot el moll de l’os de l’aplicació. Bàsicament la funció callback() la crida el servidor d’àudio cada vegada que la interfície d’àudio (la targeta de so hardware) necessita omplir el seu buffer amb dades.

static int process (jack_nframes_t nframes, void * arg)
{

\tjack_default_audio_sample_t buf ;
\tunsigned int i;
\touts = (jack_default_audio_sample_t *)jack_port_get_buffer (output_port, nframes) ;

\tinfo_t *info = (info_t *) arg;
\t
\tmemcpy (outs_original, buffer2 + frames_counter_original, sizeof (jack_default_audio_sample_t) * nframes * DOUBLE_SAMPLES * 2);

\tint k=0;
\tfloat k2;
\tk2 = nframes/info->shift_pitch;
\tfloat var, var2 = 0;
\tint part_entera = 0;
\tvar = 1/info->shift_pitch – 1;

\tfor (i = 0 ; i < nframes ; i++)
\t{\t

\t\tif (info->shift_pitch < 1) {
\t\t\tif (frames_counter + i >= info->numFrames / shift_pitch_equivalent) { // shift_pitch_equivalent = info.shift_pitch quan no faig un escombrat
\t\t\tinfo->play_done=1;
\t\t\treturn 0;
\t\t\t}
\t\t} else { // >= 1
\t\t\tif (frames_counter_original + i >= info->numFrames * DOUBLE_SAMPLES) {
\t\t\tinfo->play_done=1;
\t\t\treturn 0;
\t\t\t}
\t\t}
\t\t
\t\tif (info->shift_pitch > 1) {
\t\t\tk=(int)(i*DOUBLE_SAMPLES*info->shift_pitch + .5);
\t\t\touts[i] = outs_original[k];\t
\t\t} else if (info->shift_pitch <= 1) {
\t\t\touts[k] = outs_original[i*DOUBLE_SAMPLES];
\t\t\tif ((int)var2 != part_entera) {
\t\t\t\touts[k+1] = outs_original[i*DOUBLE_SAMPLES+1];
\t\tpart_entera = int(var2);
\t\tk++;
\t\t\t}
\t\t\tvar2 = var2 + var;
\t\t\tk++;\t\t\t
\t\t}

\t}
\tframes_counter += nframes;
\tframes_counter_original += nframes * DOUBLE_SAMPLES * info->shift_pitch ;
\t
\treturn 0 ;
} /* process */

I per a què serveix tot això? És una aplicació didàctica, serveix sobretot per aprendre:

  • per aprendre: teoria del Processamet del Senyal
  • per aprendre: API de libsndfile
  • per aprendre: API de JACK, exemple de com funciona la funció de callback

però a part d’aprendre, s’ha desenvolupat amb una idea en ment, que ha de ser el següent projecte: utilitzar una tauleta gràfica Wacom, les que fan servir els dissenyadors gràfics, per produir sons realístics, sensibles al moviment i a la pressió del llapis, però això serà el següent projecte: Reconeixement real de gestos amb la wacom i Síntesi d’àudio

Wacom Theremin

El Theremin és un instrument inventat per Léon Theremin el 1918 que té la particularitat de què es toca amb els gestos de les mans. Està considerat un dels primers instruments electrònics, i el seu so sintètic i característic s’ha utilitzat moltes vegades per a pel·lícules de ciència ficció i efectes especials.

En aquest projecte s’implementa la manera de tocar i el so d’un theremin amb un controlador poc convencional: una tauleta gràfica Wacom de les que fan servir els dissenyadors gràfics. Si saps com es toca un theremin la implementació és evident: amb l’eix x canvies el to (Pitch Bend amb terminologia MIDI; amb l’eix y canvies el volum; i clar: apretar el llapis produeix el so de la nota (missatge MIDI NoteOn) i aixecar el llapis apaga la nota (NoteOff). A més de la posició XY, la tecnologia wacom proporciona altres sensors que donen informació com és la pressió i la inclinació. Encara que no s’ha fet en aquest projecte, es podria haver associat la pressió i la inclinació a altres missatges MIDI CC (Continuous Controller) com ara la modulació (efecte de vibrato).

S’ha utilitzat un sintetitzador Roland JV-2080 per tal de produir un so de Theremin, tot i que no estic molt content amb el resultat obtingut. Allò bo del JV-2080 és que té un espai de memòria per guardar els patch d’usuari i motls paràmetres, oscil·ladors i efectes per poder anar jugant si tens suficient temps. I el que és millor del JV-2080 és que pots configurar el pitch bend (variació del to) amb una amplitud molt gran, també configurable, cosa que normalment no passa en altres sintes (sobretot els sintes software).

Una de les coses que m’ha agradat més del projecte és la integració de l’aplicació desenvolupada amb llenguatge C (hi ha l’enllaç per descarregar el codi més avall) amb Gimp (l’editor d’imatges i fotos de referència en el món Linux). Això dóna peu a múltiples possibilitats i idees per fer projectes que combinin Gimp amb efectes sonors i interactius.

Evidentment, la idea no és nova, hi ha altra gent que ha fet Theremins amb wacom’s i altres controladors com la Wii, però en el projecte 50 Ways to Play Una Plata d’Enciam no podia faltar un Wacom Theremin fet exclusivament amb eines de Codi Lliure.

smf_parser v1.01: SMF (Standard Midi File) Parser


jplayfine (http://wiki.joanillo.org/index.php/Jplayfine) és un projecte musical que estic desenvolupant, que consisteix en poder fer un play-along sobre un fitxer midi (fitxer SMF), i que puguis obtenir una nota relacionada amb la similitud entre el que has tocat i el que se suposa que has de tocar. Per fer-ho, el programa ha de saber en quin canal està la melodia en el teu fitxer midi, i per quin canal toca el teu controlador midi. jplayfine és un client JACK que conviu bé dins de l’ecosistema de les aplicacions d’àudio i midi per a Linux.
Bé, parlaré del jplayfine en una altra ocasió.

Tot i que jplayfine utilitza un seqüenciador extern per fer sonar el fitxer midi (les proves les estic fent amb jack-smf-player), el tema és que desenvolupant el projecte jplayfine m’he trobat amb la necessitat de parsejar el fitxer midi que conté la melodia i l’acompanyament. Podia utilitzar la llibreria smf.h que utilitza jack-smf-player. La veritat és que, amb els objectius de buscar la simplicitat, tenir el màxim control del codi, i entendre amb profunditat el format MIDI, m’he embarcat en fer un parsejador de SMF amb C++. Aquí va la versió 1.01, per si algú se la vol mirar. D’una
banda hi ha una aplicació standalone; i d’altra banda hi ha la llibreria i una aplicació de test que mostra com utilitzar la llibreria. També hi ha una carpeta midi/ amb els midifiles que s’han utilitzat per testejar. Per utiltizar la llibreria necessites un compilador C++ per a Linux (g++).

Enllaç del projecte: http://wiki.joanillo.org/index.php/Fitxers_MIDI_(SMF)._Format#smf_parser
Informació sobre el protocol MIDI: http://www.sonicspot.com/guide/midifiles.html
Descarregar smf_parser1.01

Ave Maria (música religiosa)


Una composició del meu pare: un Ave Maria, estem parlant de música religiosa tocada amb un orgue d’església. La partitura s’ha transcrit a lilypond, s’ha tocat amb fluidsynth buscant un so d’orgue que estigui bé, i s’ha gravat a Ardour. Més endavant convenceré a la Rita per tal de què hi canti a sobre, doncs té lletra (amb llatí, com ha de ser). Pots descarregar-te el zip, on pots trobar tot el material, inclòs el fitxer lilypond i així es pot veure com és aquest format de transcripció musical:

Descarregar Ave Maria (mp3, lilypond, midi, pdf)

La part melòdica de la melodia té aquesta pinta amb lilypond:

melodia = \\relative c” {
\t\\set Staff.midiInstrument = #”church organ”
\t\\clef treble
\tr2 r r r r r r r r r r r r \\mBreak
\tbes2 g4. g8 c2 bes ees4 d8 c bes4( g) bes2 c4 bes8 aes g4( ees) g2 bes4 aes8 g f2 g4 r ees’ d8 c \\mBreak
\tbes4( g) bes2 c4 bes8 aes g4( ees) g2 bes4 aes8 g f2 ees \\bar “||” g4.\\f g8 a4 f bes2 a4 a8 a bes4 a d2 d4. d8 \\mBreak
\td4 cis c8 c c c c bes bes4 bes bes8 bes bes4 a~ a gis16( a bes) a e’4~ e16 cis a g g8( f) f4~ f e16 g bes( g) e2~ e4 cis’16( d e d) \\mBreak
\tcis2~ cis4 r \\bar “||” r2 r r r r r r r r r \\mBreak
\tr2 r r \\bar “||” bes2\\mf g4. g8 c2 bes ees4( d8) c bes4( g) bes2 c4( bes8) aes g4( ees) g2 bes4 aes8 g f2 \\mBreak
\tg4 r ees’4( d8) c bes4( g) bes2 c4 bes8 aes g4( ees) g2 bes4( aes8) g f2 ees ges4 ges8 ges f4 f ges4. ges8 \\mBreak
\tf8. f16 f4 g aes8 bes c4 c a( bes8) c d4 d ees bes8 g c4 bes \\mBreak
\taes4( g8) f aes4 g g( f8 ees) f2 f4( ees8 d) ees2~ ees4 r \\bar “|.”
}

Ave maria by joanillo

Cançó de bressol molt personal

Aquests dies estic cantant al Pere i a la Maria una cançó de bressol que té un significat molt especial. És una cançó de bressol que li cantava la meva àvia Montserrat al meu pare, i realment és molt original, no és gens coneguda. La meva àvia va néixer en una masia a La Guàrdia, al Lluçanès, en una zona amb entitat pròpia entre Puigreig i Vic. Precisament, tot el folklore de la zona el va documentar molt el Josep M. Vilarmau, allà pels anys 40 del s. XX, que era precisament cosí de la meva àvia, a més de colega del folklorista Joan Amades. Va fer una obra de referència per estudiar les cançons de la contrada: Folklore del Lluçanès, i aquesta cançó de bressol, sense títol, precisament no hi és.

És una cançó molt senzilla i dolça, com han de ser les cançons per fer dormir als infants. El meu pare l’ha arranjat per a piano, plasmant aquesta dolçor i simplicitat harmònica. Jo només l’he transcrit amb lilypond i l’he gravat amb un so de piano. Així doncs, el meu reconeixement per a la meva àvia al-cel-siga, al meu pare, i a tot el patrimoni immaterial que representa el folklore de les terres catalanes. La lletra:

L’àngel de la son té les ales blanques,
té el cabell daurat i el vestit de plata.
L’àngel de la son que del cel davalla.

L’àngel de la son l’infant acompanya,
li gronxa el bressol i els ullets li tanca.
L’àngel de la son el besa i li canta.

Lilypond és un sistema d’edició musical molt complet i que produeix unes partitures de gran qualitat. Això sí, és una mica complicat de fer servir, tot i que es troba bastanta informació. Jo en sóc un ferm partidari. He transcrit la partitura manuscrita a lilypond, i aquí en pots veure el resultat:

canco_bressol (descarrega)

Lilypond, a més de la sortida pdf, també produeix la sortida midi. Aquest fitxer midi l’he fet sonar amb el sinte fluidsynth, que pot funcionar amb línia de comandes, i que he carregat amb un bon so de piano. Així de simple:

$ fluidsynth -l -a jack -m alsa_seq -g 1 /var/soundfonts/Musica_Theoria_v2_GM.sf2 /home/joan/lilypond/canco_bressol_v3.midi

El so que produeix el fluidsynth s’ha gravat a l’Ardour (el DAW de referència en el món Linux), i sense fer res més, sense afegir cap efecte, l’he convertit a wav (i a mp3 amb lame). I aquí pots veure el resultat.
Cançó de bressol by joanillo

Espero que en un futur aquesta cançó es pugui anar transmetent de generació en generació i que quedi com un bé preuat en la meva família.

Toc de Castells

Vaig trobar per Internet la partitura del Toc de Castells. No sé exactament de quina colla és, doncs veig que cada colla castellera toca el Toc de Castells d’una manera una mica diferent. No tinc una gralla (a casa no em deixen), però sí que vaig aconseguir un flabiol de gralla, que té so de flauta dolça però la digitación és la mateixa que la de la gralla. D’aquesta manera pots practicar com si fos la gralla però sense molestar als veïns. A algunes escoles fan servir el flabiol de gralla en comptes de la flauta dolça.

Aquesta petita gravació m’ha servit per practicar alguns temes que tenia pendents: la caixa i els redobles estan fets amb Hydrogen (em va costar trobar informació de com fer els redobles, però al final ho vaig aconseguir). La seqüència de l’Hydrogen està gravada directament a l’Ardour (escollint una bona llibreria de sons de bateria), i he hagut d’aclarir-me amb el tema del Transport (Ardour fa de Time Master, i JACK i Hydrogen el segueixen). Tot està gravat amb Ardour, amb quatre pistes: caixa, redoble, flabiol 1 i flabiol 2. També he après a fer diferents tomes (takes, playlists) a l’Ardour, per tal de poder escollir la que queda millor; i fer un punch en alguna zona concreta si es creu que es pot millorar. D’altra banda, m’he oblidat de fer les connexions en el QJackCtl i he fet totes les connexions en el Ardour, molt més pràctic i ràpid.

Com a efectes hi ha un reverb i compressió, que donen profunditat a la gravació i crec que la milloren (i de pas dissimulen alguna imperfecció en la interpretació). En definitiva, una altra gravació feta amb eines lliures (JACK, Hydrogen, Ardour, GNU/Linux). El software lliure al servei de la música tradicional.

Hi ha una entrada dels Castells a la wikipedia en castellà, però no en anglès. Potser seria interessant que algú del món casteller fés una entrada a la wikipedia en anglès.

Toc de Castells by joanillo

Gravacions familiars: construïnt un arxiu de mostres d’àudio

El Pere ara té 2 anys i tres mesos. Aprofitant tota l’empenta de la Castanyada he gravat de forma improvisada com canta \tLa Castanyera.

Estem molt acostumats a arxivar les fotos, i també els videos, i a tenir-los més o menys classificats. Amb les fotos podem veure com creixen els nens (i com creixen!). Podria ser una bona idea col·leccionar, arxivar i classificar fitxers d’àudio. També tenen un valor documental, tot i que donem més importància a les fotos i els videos.

Per exemple, m’he dedicat 5 minuts a cercar pel fons sonor de la Biblioteca Nacional de Catalunya i he trobat aquest enregistrament dels anys 50 de la Cobla de Barcelona, la coral Sant Jordi i l’Oriol Martorell: Vacaciones en la Costa Brava [Enregistrament sonor]

Aquí va La Castanyera cantada pel Pere, amb 2 anys i tres mesos:

gravació Pere, 2 anys i tres mesos by joanillo

Quant val un servidor? 0 €? 90 €?

Aquests dies he hagut de canviar el servidor que hostatja aquest blog, www.joanillo.org. Es un servidor Ubuntu, que surt a internet a traves d’una ADSL i un router domèstics.

L’anterior servidor, que ha estat en funcionament ni més ni menys que 3 anys, les 24 hores al dia, era (més ben dit, és) un PIII amb 512 KB de RAM que em vaig trobar al carrer un bon dia i li vaig ficar un Ubuntu 7.10. Durant tres anys ha estat hostatjant la wiki i un parell de blogs, no exempt de problemes, i és per això que finalment he hagut de canviar el servidor. Els problemes que m’han obligat al canvi bàsicament són: el sistema havia quedat amb versions del software antigues, impossibles d’actualitzar degut a problemes de dependències pel fet d’utilitzar paquets que havien quedat antics; sense espai al disc dur (cada cop es feia més difícil fer còpies de seguretat); la wiki que hostatja ha estat atacada contínuament per spammers i robots.

Tenia el servidor de recanvi esperant de feia uns mesos, i el que m’ha decidit finalment a fer el canvi ha estat un ensurt que he tingut amb el servidor Mysql (degut bàsicament a tenir l’espai de disc ocupat al 100%). Bé doncs, ja tocava fer un canvi de servidor. He passat d’un servidor que em va costar 0 euros a un d’altre que em va costar ja fa 8 mesos 90 euros!

Els objectius que ha de complir aquest servidor són:

  • Amb un servidor Apache, hostatjar la wiki wiki.joanillo.org i el blog www.joanillo.org. A més, hostatjar langtrainer.joanillo.org (gestiona el meu vocabulari particular anglès-català), fotos.joanillo.org (el repositori familiar de fotos), http://www.jmquintana.com (la web del meu pare).
  • Fer que totes aquestes webs siguin públiques (els dominis joanillo.org i jmquintana.com són de propietat, i un compte a dyndns.org pot fer que el meu router amb IP dinàmica sigui visible públicament).
  • Serveis de Mysql i SSH per a connexió remota
  • Servidor de còpies de seguretat d’altres màquines, i còpia de seguretat a un disc NDAS.

Tota la documentació sobre la instal·lació i configuració del nou servidor estan a la wiki: http://wiki.joanillo.org/index.php/Servidor_Pentium_IV_3GHz

Com es pot deduir, sóc un gran defensor, a part del software lliure, del reciclatge de màquines que en la majoria dels casos es consideren obsoletes. Crec que un sistema ben configurat i mantingut, amb un SO lleuger, i amb una monitorització del seu rendiment, pot tenir unes prestacions suficients per acomplir les seves tasques: en aquest cas ser un servidor Apache públic, totalment transparent per als possibles visitants (que es pensaran que la pàgina està hostatjada en un hosting professional).

Els avantatges de tenir un servidor dedicat és que el pots tenir configurat a la teva mida, sense cap restricció dels paquets a instal·lar, amb processos i scripts que treballen en background. A tall d’exemple, la pàgina langtrainer.joanillo.org, que gestiona un vocabulari anglès-català particular, és capaç de generar un fitxer d’àudio que pots descarregar al smartphone i així aprendre vocabulari en el temps lliure. Tot això gràcies a la utilitat espeak (és una eina TTX-Text to Speech), i uns quants scripts que converteixen un fitxer de text en un fitxer d’àudio. Es pot consultar la documentació a http://wiki.joanillo.org/index.php/P%C3%A0gina_principal#Projecte_Langtrainer.

Com a inconvenient podem destacar el fet d’haver de tenir una màquina encesa les 24 hores del dia (ara bé, aquest inconvenient pot quedar minimitzat si tenim present de què, quan estiguem en fase de producció, no serà necessari una pantalla, teclat i ratolí; i també procurarem tenir una font d’alimentació i ventiladors eficients i poc sorollosos-que de moment no és el meu cas).

Per tant, com a cost del servidor, a part dels 90 € que em va costar de segona mà, cal afegir-hi el cost de la factura elèctrica: 24 h/dia*365 dies = 8760 hores x 250W = 2190 KWh x 0,142319 €/KWh = 311 €. (ostres! mai havia fet aquest càclul, mai vaig considerar que això tenir un servidor en marxa les 24 hores tingués un cost de 26 € al mes, que és una quantitat no-menyspreable en uns moments que tothom està retallant d’aquí i d’allà).

En qualsevol cas, la instal·lació, configuració i manteniment d’un servidor dedicat et dóna una experiència molt vàlida de les tasques que un administrador de sistemes ha de dur a terme, és una molt bona plataforma d’aprenentatge en un context de producció però que alhora no és crític (si l’ordinador està fora de servei, l’únic perjudicat sóc jo mateix, ningú em demanarà responsabilitat més que no pas jo… o els meus alumnes, que s’han acostumat a consultar la informació directament de la wiki). Per tant, com a administrador de sistemes, en el servidor s’haurà de dominar la configuració dels servidors Apache, MySQL, SSH, SAMBA; la realització de còpies de seguretat automatitzades (còpies de fitxers, còpies de mysql, còpies totals, diferencials i/o incrementals, procediments de restauració); instal·lació, configuració i manteniment de Mediawiki i WordPress; configuració del router; aspectes de seguretat: control d’accessos, monitorització del servidor i de la xarxa. En definitiva, programació de scripts per automatitzar al màxim totes les tasques possibles, i sobretot, documentar bé tots els passos (tot i que està escrit en tots els llibre, l’experiència ens demostra que la bona documentació ens estalvia feina i maldecaps en el futur, tot i que això sempre resulta complicat transmetre-ho als alumnes).

Bé doncs, ja està a tota marxa el meu nou flamant Pentium IV a 3GHz i 4GB de RAM, amb un Ubuntu 10.04 LTS. Llarga vida als ordinadors reciclats! Quant de temps estarà en funcionament? Les coses que funcionen millor no tocar-les… Ara bé, tenint en compte que la nova versió LTS d’Ubuntu serà la 12.04 LTS (abril del 2012), i que per aquesta versió les actualitzacions es garanteixen per 5 anys, podria ser un bon moment per tornar a començar de zero ell maig de l’any vinent.

Todos los Santos’2011: grabando La Castanyera en casa

La Maria i el Pere gravant

Quan ve el temps de collir castanyes,
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes a la muntanya,
i a la plaça de la ciutat…

Esta mañana, que había Elsa invitada, nos hemos puesto a hacer una grabación de La Castañera, que Pere ya casi la tiene aprendida. Las voces son de Rita, Maria, Elsa y Joan; y como instrumentos hay una guitarra y una flauta de gralla (que no es exactamente una flauta dulce!!). Grabado con la Edirol UA25-EX y Ardour, y como efectos un poco de compresión y reverb. Una horita.

Qué comáis muchas castañas, boniatos y panellets!

La castanyera by joanillo