Aquests dies he hagut de canviar el servidor que hostatja aquest blog, www.joanillo.org. Es un servidor Ubuntu, que surt a internet a traves d’una ADSL i un router domèstics.
L’anterior servidor, que ha estat en funcionament ni més ni menys que 3 anys, les 24 hores al dia, era (més ben dit, és) un PIII amb 512 KB de RAM que em vaig trobar al carrer un bon dia i li vaig ficar un Ubuntu 7.10. Durant tres anys ha estat hostatjant la wiki i un parell de blogs, no exempt de problemes, i és per això que finalment he hagut de canviar el servidor. Els problemes que m’han obligat al canvi bàsicament són: el sistema havia quedat amb versions del software antigues, impossibles d’actualitzar degut a problemes de dependències pel fet d’utilitzar paquets que havien quedat antics; sense espai al disc dur (cada cop es feia més difícil fer còpies de seguretat); la wiki que hostatja ha estat atacada contínuament per spammers i robots.
Tenia el servidor de recanvi esperant de feia uns mesos, i el que m’ha decidit finalment a fer el canvi ha estat un ensurt que he tingut amb el servidor Mysql (degut bàsicament a tenir l’espai de disc ocupat al 100%). Bé doncs, ja tocava fer un canvi de servidor. He passat d’un servidor que em va costar 0 euros a un d’altre que em va costar ja fa 8 mesos 90 euros!
Els objectius que ha de complir aquest servidor són:
- Amb un servidor Apache, hostatjar la wiki wiki.joanillo.org i el blog www.joanillo.org. A més, hostatjar langtrainer.joanillo.org (gestiona el meu vocabulari particular anglès-català), fotos.joanillo.org (el repositori familiar de fotos), http://www.jmquintana.com (la web del meu pare).
- Fer que totes aquestes webs siguin públiques (els dominis joanillo.org i jmquintana.com són de propietat, i un compte a dyndns.org pot fer que el meu router amb IP dinàmica sigui visible públicament).
- Serveis de Mysql i SSH per a connexió remota
- Servidor de còpies de seguretat d’altres màquines, i còpia de seguretat a un disc NDAS.
Tota la documentació sobre la instal·lació i configuració del nou servidor estan a la wiki: http://wiki.joanillo.org/index.php/Servidor_Pentium_IV_3GHz
Com es pot deduir, sóc un gran defensor, a part del software lliure, del reciclatge de màquines que en la majoria dels casos es consideren obsoletes. Crec que un sistema ben configurat i mantingut, amb un SO lleuger, i amb una monitorització del seu rendiment, pot tenir unes prestacions suficients per acomplir les seves tasques: en aquest cas ser un servidor Apache públic, totalment transparent per als possibles visitants (que es pensaran que la pàgina està hostatjada en un hosting professional).
Els avantatges de tenir un servidor dedicat és que el pots tenir configurat a la teva mida, sense cap restricció dels paquets a instal·lar, amb processos i scripts que treballen en background. A tall d’exemple, la pàgina langtrainer.joanillo.org, que gestiona un vocabulari anglès-català particular, és capaç de generar un fitxer d’àudio que pots descarregar al smartphone i així aprendre vocabulari en el temps lliure. Tot això gràcies a la utilitat espeak (és una eina TTX-Text to Speech), i uns quants scripts que converteixen un fitxer de text en un fitxer d’àudio. Es pot consultar la documentació a http://wiki.joanillo.org/index.php/P%C3%A0gina_principal#Projecte_Langtrainer.
Com a inconvenient podem destacar el fet d’haver de tenir una màquina encesa les 24 hores del dia (ara bé, aquest inconvenient pot quedar minimitzat si tenim present de què, quan estiguem en fase de producció, no serà necessari una pantalla, teclat i ratolí; i també procurarem tenir una font d’alimentació i ventiladors eficients i poc sorollosos-que de moment no és el meu cas).
Per tant, com a cost del servidor, a part dels 90 € que em va costar de segona mà, cal afegir-hi el cost de la factura elèctrica: 24 h/dia*365 dies = 8760 hores x 250W = 2190 KWh x 0,142319 €/KWh = 311 €. (ostres! mai havia fet aquest càclul, mai vaig considerar que això tenir un servidor en marxa les 24 hores tingués un cost de 26 € al mes, que és una quantitat no-menyspreable en uns moments que tothom està retallant d’aquí i d’allà).
En qualsevol cas, la instal·lació, configuració i manteniment d’un servidor dedicat et dóna una experiència molt vàlida de les tasques que un administrador de sistemes ha de dur a terme, és una molt bona plataforma d’aprenentatge en un context de producció però que alhora no és crític (si l’ordinador està fora de servei, l’únic perjudicat sóc jo mateix, ningú em demanarà responsabilitat més que no pas jo… o els meus alumnes, que s’han acostumat a consultar la informació directament de la wiki). Per tant, com a administrador de sistemes, en el servidor s’haurà de dominar la configuració dels servidors Apache, MySQL, SSH, SAMBA; la realització de còpies de seguretat automatitzades (còpies de fitxers, còpies de mysql, còpies totals, diferencials i/o incrementals, procediments de restauració); instal·lació, configuració i manteniment de Mediawiki i WordPress; configuració del router; aspectes de seguretat: control d’accessos, monitorització del servidor i de la xarxa. En definitiva, programació de scripts per automatitzar al màxim totes les tasques possibles, i sobretot, documentar bé tots els passos (tot i que està escrit en tots els llibre, l’experiència ens demostra que la bona documentació ens estalvia feina i maldecaps en el futur, tot i que això sempre resulta complicat transmetre-ho als alumnes).
Bé doncs, ja està a tota marxa el meu nou flamant Pentium IV a 3GHz i 4GB de RAM, amb un Ubuntu 10.04 LTS. Llarga vida als ordinadors reciclats! Quant de temps estarà en funcionament? Les coses que funcionen millor no tocar-les… Ara bé, tenint en compte que la nova versió LTS d’Ubuntu serà la 12.04 LTS (abril del 2012), i que per aquesta versió les actualitzacions es garanteixen per 5 anys, podria ser un bon moment per tornar a començar de zero ell maig de l’any vinent.
Aquests dies estic cantant al Pere i a la Maria una cançó de bressol que té un significat molt especial. És una cançó de bressol que li cantava la meva àvia Montserrat al meu pare, i realment és molt original, no és gens coneguda. La meva àvia va néixer en una masia a La Guàrdia, al Lluçanès, en una zona amb entitat pròpia entre Puigreig i Vic. Precisament, tot el folklore de la zona el va documentar molt el Josep M. Vilarmau, allà pels anys 40 del s. XX, que era precisament cosí de la meva àvia, a més de colega del folklorista Joan Amades. Va fer una obra de referència per estudiar les cançons de la contrada: Folklore del Lluçanès, i aquesta cançó de bressol, sense títol, precisament no hi és.
Christman has gone, and I have a new camera that I want to use as a full HD video recorder.
Arduinotes és fiable i funcional perquè utilitza un teclat d’ordinador, econòmic perquè està basat en Arduino i components electrònics bàsics, portàtil perquè ocupa i pesa poc, i autònom perquè consumeix molt poca bateria.