Arxiu de la categoria: GNU/Linux

Cançó de bressol molt personal

Aquests dies estic cantant al Pere i a la Maria una cançó de bressol que té un significat molt especial. És una cançó de bressol que li cantava la meva àvia Montserrat al meu pare, i realment és molt original, no és gens coneguda. La meva àvia va néixer en una masia a La Guàrdia, al Lluçanès, en una zona amb entitat pròpia entre Puigreig i Vic. Precisament, tot el folklore de la zona el va documentar molt el Josep M. Vilarmau, allà pels anys 40 del s. XX, que era precisament cosí de la meva àvia, a més de colega del folklorista Joan Amades. Va fer una obra de referència per estudiar les cançons de la contrada: Folklore del Lluçanès, i aquesta cançó de bressol, sense títol, precisament no hi és.

És una cançó molt senzilla i dolça, com han de ser les cançons per fer dormir als infants. El meu pare l’ha arranjat per a piano, plasmant aquesta dolçor i simplicitat harmònica. Jo només l’he transcrit amb lilypond i l’he gravat amb un so de piano. Així doncs, el meu reconeixement per a la meva àvia al-cel-siga, al meu pare, i a tot el patrimoni immaterial que representa el folklore de les terres catalanes. La lletra:

L’àngel de la son té les ales blanques,
té el cabell daurat i el vestit de plata.
L’àngel de la son que del cel davalla.

L’àngel de la son l’infant acompanya,
li gronxa el bressol i els ullets li tanca.
L’àngel de la son el besa i li canta.

Lilypond és un sistema d’edició musical molt complet i que produeix unes partitures de gran qualitat. Això sí, és una mica complicat de fer servir, tot i que es troba bastanta informació. Jo en sóc un ferm partidari. He transcrit la partitura manuscrita a lilypond, i aquí en pots veure el resultat:

canco_bressol (descarrega)

Lilypond, a més de la sortida pdf, també produeix la sortida midi. Aquest fitxer midi l’he fet sonar amb el sinte fluidsynth, que pot funcionar amb línia de comandes, i que he carregat amb un bon so de piano. Així de simple:

$ fluidsynth -l -a jack -m alsa_seq -g 1 /var/soundfonts/Musica_Theoria_v2_GM.sf2 /home/joan/lilypond/canco_bressol_v3.midi

El so que produeix el fluidsynth s’ha gravat a l’Ardour (el DAW de referència en el món Linux), i sense fer res més, sense afegir cap efecte, l’he convertit a wav (i a mp3 amb lame). I aquí pots veure el resultat.
Cançó de bressol by joanillo

Espero que en un futur aquesta cançó es pugui anar transmetent de generació en generació i que quedi com un bé preuat en la meva família.

Toc de Castells

Vaig trobar per Internet la partitura del Toc de Castells. No sé exactament de quina colla és, doncs veig que cada colla castellera toca el Toc de Castells d’una manera una mica diferent. No tinc una gralla (a casa no em deixen), però sí que vaig aconseguir un flabiol de gralla, que té so de flauta dolça però la digitación és la mateixa que la de la gralla. D’aquesta manera pots practicar com si fos la gralla però sense molestar als veïns. A algunes escoles fan servir el flabiol de gralla en comptes de la flauta dolça.

Aquesta petita gravació m’ha servit per practicar alguns temes que tenia pendents: la caixa i els redobles estan fets amb Hydrogen (em va costar trobar informació de com fer els redobles, però al final ho vaig aconseguir). La seqüència de l’Hydrogen està gravada directament a l’Ardour (escollint una bona llibreria de sons de bateria), i he hagut d’aclarir-me amb el tema del Transport (Ardour fa de Time Master, i JACK i Hydrogen el segueixen). Tot està gravat amb Ardour, amb quatre pistes: caixa, redoble, flabiol 1 i flabiol 2. També he après a fer diferents tomes (takes, playlists) a l’Ardour, per tal de poder escollir la que queda millor; i fer un punch en alguna zona concreta si es creu que es pot millorar. D’altra banda, m’he oblidat de fer les connexions en el QJackCtl i he fet totes les connexions en el Ardour, molt més pràctic i ràpid.

Com a efectes hi ha un reverb i compressió, que donen profunditat a la gravació i crec que la milloren (i de pas dissimulen alguna imperfecció en la interpretació). En definitiva, una altra gravació feta amb eines lliures (JACK, Hydrogen, Ardour, GNU/Linux). El software lliure al servei de la música tradicional.

Hi ha una entrada dels Castells a la wikipedia en castellà, però no en anglès. Potser seria interessant que algú del món casteller fés una entrada a la wikipedia en anglès.

Toc de Castells by joanillo

Quant val un servidor? 0 €? 90 €?

Aquests dies he hagut de canviar el servidor que hostatja aquest blog, www.joanillo.org. Es un servidor Ubuntu, que surt a internet a traves d’una ADSL i un router domèstics.

L’anterior servidor, que ha estat en funcionament ni més ni menys que 3 anys, les 24 hores al dia, era (més ben dit, és) un PIII amb 512 KB de RAM que em vaig trobar al carrer un bon dia i li vaig ficar un Ubuntu 7.10. Durant tres anys ha estat hostatjant la wiki i un parell de blogs, no exempt de problemes, i és per això que finalment he hagut de canviar el servidor. Els problemes que m’han obligat al canvi bàsicament són: el sistema havia quedat amb versions del software antigues, impossibles d’actualitzar degut a problemes de dependències pel fet d’utilitzar paquets que havien quedat antics; sense espai al disc dur (cada cop es feia més difícil fer còpies de seguretat); la wiki que hostatja ha estat atacada contínuament per spammers i robots.

Tenia el servidor de recanvi esperant de feia uns mesos, i el que m’ha decidit finalment a fer el canvi ha estat un ensurt que he tingut amb el servidor Mysql (degut bàsicament a tenir l’espai de disc ocupat al 100%). Bé doncs, ja tocava fer un canvi de servidor. He passat d’un servidor que em va costar 0 euros a un d’altre que em va costar ja fa 8 mesos 90 euros!

Els objectius que ha de complir aquest servidor són:

  • Amb un servidor Apache, hostatjar la wiki wiki.joanillo.org i el blog www.joanillo.org. A més, hostatjar langtrainer.joanillo.org (gestiona el meu vocabulari particular anglès-català), fotos.joanillo.org (el repositori familiar de fotos), http://www.jmquintana.com (la web del meu pare).
  • Fer que totes aquestes webs siguin públiques (els dominis joanillo.org i jmquintana.com són de propietat, i un compte a dyndns.org pot fer que el meu router amb IP dinàmica sigui visible públicament).
  • Serveis de Mysql i SSH per a connexió remota
  • Servidor de còpies de seguretat d’altres màquines, i còpia de seguretat a un disc NDAS.

Tota la documentació sobre la instal·lació i configuració del nou servidor estan a la wiki: http://wiki.joanillo.org/index.php/Servidor_Pentium_IV_3GHz

Com es pot deduir, sóc un gran defensor, a part del software lliure, del reciclatge de màquines que en la majoria dels casos es consideren obsoletes. Crec que un sistema ben configurat i mantingut, amb un SO lleuger, i amb una monitorització del seu rendiment, pot tenir unes prestacions suficients per acomplir les seves tasques: en aquest cas ser un servidor Apache públic, totalment transparent per als possibles visitants (que es pensaran que la pàgina està hostatjada en un hosting professional).

Els avantatges de tenir un servidor dedicat és que el pots tenir configurat a la teva mida, sense cap restricció dels paquets a instal·lar, amb processos i scripts que treballen en background. A tall d’exemple, la pàgina langtrainer.joanillo.org, que gestiona un vocabulari anglès-català particular, és capaç de generar un fitxer d’àudio que pots descarregar al smartphone i així aprendre vocabulari en el temps lliure. Tot això gràcies a la utilitat espeak (és una eina TTX-Text to Speech), i uns quants scripts que converteixen un fitxer de text en un fitxer d’àudio. Es pot consultar la documentació a http://wiki.joanillo.org/index.php/P%C3%A0gina_principal#Projecte_Langtrainer.

Com a inconvenient podem destacar el fet d’haver de tenir una màquina encesa les 24 hores del dia (ara bé, aquest inconvenient pot quedar minimitzat si tenim present de què, quan estiguem en fase de producció, no serà necessari una pantalla, teclat i ratolí; i també procurarem tenir una font d’alimentació i ventiladors eficients i poc sorollosos-que de moment no és el meu cas).

Per tant, com a cost del servidor, a part dels 90 € que em va costar de segona mà, cal afegir-hi el cost de la factura elèctrica: 24 h/dia*365 dies = 8760 hores x 250W = 2190 KWh x 0,142319 €/KWh = 311 €. (ostres! mai havia fet aquest càclul, mai vaig considerar que això tenir un servidor en marxa les 24 hores tingués un cost de 26 € al mes, que és una quantitat no-menyspreable en uns moments que tothom està retallant d’aquí i d’allà).

En qualsevol cas, la instal·lació, configuració i manteniment d’un servidor dedicat et dóna una experiència molt vàlida de les tasques que un administrador de sistemes ha de dur a terme, és una molt bona plataforma d’aprenentatge en un context de producció però que alhora no és crític (si l’ordinador està fora de servei, l’únic perjudicat sóc jo mateix, ningú em demanarà responsabilitat més que no pas jo… o els meus alumnes, que s’han acostumat a consultar la informació directament de la wiki). Per tant, com a administrador de sistemes, en el servidor s’haurà de dominar la configuració dels servidors Apache, MySQL, SSH, SAMBA; la realització de còpies de seguretat automatitzades (còpies de fitxers, còpies de mysql, còpies totals, diferencials i/o incrementals, procediments de restauració); instal·lació, configuració i manteniment de Mediawiki i WordPress; configuració del router; aspectes de seguretat: control d’accessos, monitorització del servidor i de la xarxa. En definitiva, programació de scripts per automatitzar al màxim totes les tasques possibles, i sobretot, documentar bé tots els passos (tot i que està escrit en tots els llibre, l’experiència ens demostra que la bona documentació ens estalvia feina i maldecaps en el futur, tot i que això sempre resulta complicat transmetre-ho als alumnes).

Bé doncs, ja està a tota marxa el meu nou flamant Pentium IV a 3GHz i 4GB de RAM, amb un Ubuntu 10.04 LTS. Llarga vida als ordinadors reciclats! Quant de temps estarà en funcionament? Les coses que funcionen millor no tocar-les… Ara bé, tenint en compte que la nova versió LTS d’Ubuntu serà la 12.04 LTS (abril del 2012), i que per aquesta versió les actualitzacions es garanteixen per 5 anys, podria ser un bon moment per tornar a començar de zero ell maig de l’any vinent.

video: la tècnica del stop-motion

La Canon EOS550D és una càmera fantàstica per fer videos de qualitat. Encara estic descobrint coses. Feia temps que em rondava pel cap fer una prova de la tècnica del stop-motion. I aquí tinc el resultat. És només la primera prova, hi ha moltes coses a millorar, sobretot que no es mogui el trípode (fàcil disparant amb un control remot). Una altra possibilitat és pensar un guió i explicar una història.
Aquesta història s’ha vist bastant amb ninots de plastilina i de fang. En aquest cas es diu clay-motion.

Crec que amb stop-motion es poden fer coses divertidíssimes, engrescant també fills i nebots. Sens dubte pot donar molt de joc i m’agradarà ensenyar coses més professionals i currades.

Per realitzar el video he necessitat unes 150 fotos, i he escollit 10 frames/segon, que m’ha donat la velocitat del tren correcta. Per renderitzar el video s’ha utilitzat un procés automatitzat utilitzant el fantàstic ffmpeg, més elegant impossible:

c=0;
for i in *.JPG;
do mv “$i” “`printf %05d $c`.JPG”;
c=$((c+1));
done
for i in *.JPG;
do convert “$i” -resize 1350×900 -normalize “$i”;
done
ffmpeg -r 10 -b 1800 -i %05d.JPG output.mp4

Gravant un disc antic de Louis Armstrong

>Canon EOS 550D and Terratec DMX6 FireChristman has gone, and I have a new camera that I want to use as a full HD video recorder.

Last week I recorded an 1961 Louis Armstrong recording from LP to mp3, using my new Canon EOS 550D as videorecorder, and my new (but 8 years old) Terratec DMX6 Fire 24/96 audio interface as audio recorder. And everything using open source tools (linux OS, Ardour DAW, ffmpeg video processing). The album is called Sincerely. Louis Armstrong, and the song is called If, and I bought this old single years ago in a Barcelona flee market. Google thanks, I found information about the single:

http://michaelminn.net/armstrong/index.php?section6#19550118b
Decca 29421: Sincerely (Louis Armstrong With Sonny Burke’s Orchestra – 1955)

Armstrong, Louis (Trumpet, Vocal)
Burke, Sonny (Conductor)
Candoli, Pete (Trumpet)
Young, Trummy (Trombone)
Bigard, Barney (Clarinet)
Ruffell, Donald (Saxophone)
Gentry, Chuck (Saxophone)
Koch, Jos Cook (Saxophone)
Kyle, Billy (Piano, Celeste)
Shaw, Arvell (Bass)
Deems, Barrett (Drums)

The resulting video is not realiiy full HD, just HD (1280×720) because the video combines the camera recording and a screencast, and the combination of screen and nvidia graphics card limits the overall resolution.

The resulting wav and mp3 files have fine quality. The recording levels are OK, without saturation, and the only noise you can listen is the noise expected from an old LP recording, just the noise that some people like to listen in this sort of ancient recordings.

So this video is a test of the capabilities of my Canon EOS 550D as a video camera, and my Terratec PCI audio interface as a linux compatible device.

50 Ways… ALSA i programació MIDI a baix nivell

alsalogo

ALSA (Advanced Linux Sound Architecture) proporciona la funcionalitat MIDI a Linux. Gràcies als drivers d’ALSA podem utilitzar moltes de les targetes de so comercials, i disposem d’una API per tal que els programadors puguin fer aplicacions d’audio i MIDI.

Els programadors poden construir aplicacions d’audio i midi utilitzant la API d’ALSA (alsa-lib, libasound), o d’altres llibreries que estan en capes d’abstracció més elevades. Nosaltres, en aquest video del projecte 50 Ways to Play Una Plata d’Enciam, mostrarem tres maneres diferents de poder tocar la nostra cançó peferida, Una Plata d’Enciam, acostant-nos tot el que puguem a la capa de hardware, a la targeta de so. Es tracta de poder enviar missatges MIDI directament a la targeta de so des de la shell de Linux.

Arduinotes: un sistema per prendre notes basat en Arduino

arduinotes1

Arduinotes és un sistema per prendre notes de forma ràpida i fiable, basat en un teclat d’ordinador estàndar com a sistema per a escriure (per a mi la única solució possible si es busca rapidesa i comoditat), i en una memòria EEPROM com a sistema d’emmagatzematge. És un sistema basat en el microcontrolador Arduino, amb el qual s’estan fent coses molt interessants. En un post anterior ja vaig mostrar com construir un sensor de temperatura amb Arduino.

Aquest projecte no deixa de ser una mica acadèmic (algú discutirà la utilitat d’un sistema per a escriure sense una pantalla). Ara bé, si jo fos periodista, agafaria el meu Arduinotes, buscaria el millor teclat possible (que fos còmode, amb tecles que ofereixin resistència a l’apretar-les, el més petit possible i si pot ser plegable), me n’aniria a la roda de premsa que hagués de cobrir, i enlluernaria els meus companys periodistes amb el meu kit… Si jo fos aventurer i hagués de creuar el Sahara a peu, a la meva motxilla segur que hi portaria l’Arduinotes per escriure el dietari de les meves aventures.

arduinotes2Arduinotes és fiable i funcional perquè utilitza un teclat d’ordinador, econòmic perquè està basat en Arduino i components electrònics bàsics, portàtil perquè ocupa i pesa poc, i autònom perquè consumeix molt poca bateria.

A més del hardware, s’ha de considerar el software que s’ha desenvolupat. Primer de tot les llibreries d’Arduino que s’utilitzen: la llibreria per utilitzar EEPROMs, i la llibreria per utilitzar teclats PS2 (que s’ha hagut d’adaptar); el codi font que s’ha desenvolupat, que juntament amb les llibreries representa el firmware d’Arduinotes, és a dir, el software que es carrega dins del microcontrolador; i finalment un executable escrit en llenguatge C que llegeix el port sèrie i així obtenim en un fitxer tot el contingut de la memòria EEPROM. Arduinotes utilitza una memòria EEPROM (aquí s’ha utilitzat una memòria de 64K, però podria ser més gran), que es divideix en 4 pàgines per tal de poder escriure en quatre documents separats. Incorpora les funcions d’escriptura, esborrar, guardar i lectura.

No deixis de visitar la wiki per tenir més informació, fer suggerències, o llegir la transcripció del video, o envia’m un mail (joanqc@gmail.com) si t’ha interessat el projecte o vols demanar més informació o fer qualsevol suggerència. Aquí us deixo l’enllaç del projecte a wiki.joanillo.org i el video del projecte.

Conferència de Richard Stallman

stallman

El divendres 29 de gener vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una conferència de Richard Stallman, fundador del Software Lliure i de la Free Software Fundation, al IES Lacetania de Manresa. La conferència portava el títol “El Software Libre en la Ética y en la Pràctica”. El guió de la conferència va ser el típic: les quatre regles del software lliure, perquè la FSF no accepta el terme Open Source-Codi Obert, perquè s’ha d’utilitzar el terme GNU/Linux en comptes de Linux a seques,… amb algunes pinzellades d’actualitat espanyola (crítica a la SGAE, nova llei del Govern sobre el tancament de llocs web que intercanvien arxius) i internacional (crítica a Apple i al seu nou producte iPad-iBad, crítica a Amazon i al seu llibre electrònic Kindle).

Richard Stallman es va extendre per parlar de Software Lliure i ocupació, defensant que de la mateixa manera que es poden perdre llocs de treball també poden sorgir noves oportunitats; i de Software Lliure i educació, de la qual cosa vaig apuntar algunes frases: “…de la mateixa manera que l’escola rebutja les drogues, també ha de rebutjar el software privatiu i regalat (…) L’escola no pot sembrar la dependència (…) El software privatiu és denegació del coneixement, és antieducatiu, doncs només el software lliure dóna la possibilitat de llegir molt codi, necessari per formar bons programadors i així contribuir a la societat (…)” Per tant, Richard Stallman ens parlava d’Educació per la Ciutadania, potser sense saber que en aquest país aquest concepte, en forma d’assignatura a les escoles, ha aixecat molt polèmica. I aquí pregunto… cap professor s’ha plantejat en l’assignatura d’Educació per la Ciutadania tractar el tema de l’ús del Software Lliure com a exemple de ser un bon ciutadà? En paraules de Richard Stallman: “Si a les escoles s’ensenya l’esperit de bona voluntat, s’ha d’ensenyar a compartir el coneixement, i per tant és justificat fer còpies”.

  • Free Software Foundation Europe: www.fsf.org
  • Free Software Foundation Europe: www.fsfe.org
  • GNU Operating System: www.gnu.org/
  • Campanya de crítica al DRM: www.defectivebydesign.org/
  • Sobre les crítiques a la Llei d’Economia Sostenible: red-sostenible.net