Arxiu de la categoria: Joanillo Productions

Toc de Castells

Vaig trobar per Internet la partitura del Toc de Castells. No sé exactament de quina colla és, doncs veig que cada colla castellera toca el Toc de Castells d’una manera una mica diferent. No tinc una gralla (a casa no em deixen), però sí que vaig aconseguir un flabiol de gralla, que té so de flauta dolça però la digitación és la mateixa que la de la gralla. D’aquesta manera pots practicar com si fos la gralla però sense molestar als veïns. A algunes escoles fan servir el flabiol de gralla en comptes de la flauta dolça.

Aquesta petita gravació m’ha servit per practicar alguns temes que tenia pendents: la caixa i els redobles estan fets amb Hydrogen (em va costar trobar informació de com fer els redobles, però al final ho vaig aconseguir). La seqüència de l’Hydrogen està gravada directament a l’Ardour (escollint una bona llibreria de sons de bateria), i he hagut d’aclarir-me amb el tema del Transport (Ardour fa de Time Master, i JACK i Hydrogen el segueixen). Tot està gravat amb Ardour, amb quatre pistes: caixa, redoble, flabiol 1 i flabiol 2. També he après a fer diferents tomes (takes, playlists) a l’Ardour, per tal de poder escollir la que queda millor; i fer un punch en alguna zona concreta si es creu que es pot millorar. D’altra banda, m’he oblidat de fer les connexions en el QJackCtl i he fet totes les connexions en el Ardour, molt més pràctic i ràpid.

Com a efectes hi ha un reverb i compressió, que donen profunditat a la gravació i crec que la milloren (i de pas dissimulen alguna imperfecció en la interpretació). En definitiva, una altra gravació feta amb eines lliures (JACK, Hydrogen, Ardour, GNU/Linux). El software lliure al servei de la música tradicional.

Hi ha una entrada dels Castells a la wikipedia en castellà, però no en anglès. Potser seria interessant que algú del món casteller fés una entrada a la wikipedia en anglès.

Toc de Castells by joanillo

Gravacions familiars: construïnt un arxiu de mostres d’àudio

El Pere ara té 2 anys i tres mesos. Aprofitant tota l’empenta de la Castanyada he gravat de forma improvisada com canta \tLa Castanyera.

Estem molt acostumats a arxivar les fotos, i també els videos, i a tenir-los més o menys classificats. Amb les fotos podem veure com creixen els nens (i com creixen!). Podria ser una bona idea col·leccionar, arxivar i classificar fitxers d’àudio. També tenen un valor documental, tot i que donem més importància a les fotos i els videos.

Per exemple, m’he dedicat 5 minuts a cercar pel fons sonor de la Biblioteca Nacional de Catalunya i he trobat aquest enregistrament dels anys 50 de la Cobla de Barcelona, la coral Sant Jordi i l’Oriol Martorell: Vacaciones en la Costa Brava [Enregistrament sonor]

Aquí va La Castanyera cantada pel Pere, amb 2 anys i tres mesos:

gravació Pere, 2 anys i tres mesos by joanillo

Todos los Santos’2011: grabando La Castanyera en casa

La Maria i el Pere gravant

Quan ve el temps de collir castanyes,
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes a la muntanya,
i a la plaça de la ciutat…

Esta mañana, que había Elsa invitada, nos hemos puesto a hacer una grabación de La Castañera, que Pere ya casi la tiene aprendida. Las voces son de Rita, Maria, Elsa y Joan; y como instrumentos hay una guitarra y una flauta de gralla (que no es exactamente una flauta dulce!!). Grabado con la Edirol UA25-EX y Ardour, y como efectos un poco de compresión y reverb. Una horita.

Qué comáis muchas castañas, boniatos y panellets!

La castanyera by joanillo

Tots Sants’2011: gravant La Castanyera a casa

La Maria i el Pere gravant

Quan ve el temps de collir castanyes,
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes a la muntanya,
i a la plaça de la ciutat…

Aquest matí, que l’Elsa estava convidada, hem fet la gravació de La Castanyera, que el Pere ja quasi se la sap. Les veus són de la Rita, la Maria, l’Elsa i el Joan; Com a instruments hi ha una guitarra i un flabiol de gralla (que no és una flauta!!). Tot això gravat amb la Edirol UA25-EX i Ardour, i com a efectes una mica de compressió i de reverb. Tot plegat una horeta de feina.

Bona castanyada! Que mengeu molts panellets, moniatos i castanyes!

La castanyera by joanillo

video: la tècnica del stop-motion

La Canon EOS550D és una càmera fantàstica per fer videos de qualitat. Encara estic descobrint coses. Feia temps que em rondava pel cap fer una prova de la tècnica del stop-motion. I aquí tinc el resultat. És només la primera prova, hi ha moltes coses a millorar, sobretot que no es mogui el trípode (fàcil disparant amb un control remot). Una altra possibilitat és pensar un guió i explicar una història.
Aquesta història s’ha vist bastant amb ninots de plastilina i de fang. En aquest cas es diu clay-motion.

Crec que amb stop-motion es poden fer coses divertidíssimes, engrescant també fills i nebots. Sens dubte pot donar molt de joc i m’agradarà ensenyar coses més professionals i currades.

Per realitzar el video he necessitat unes 150 fotos, i he escollit 10 frames/segon, que m’ha donat la velocitat del tren correcta. Per renderitzar el video s’ha utilitzat un procés automatitzat utilitzant el fantàstic ffmpeg, més elegant impossible:

c=0;
for i in *.JPG;
do mv “$i” “`printf %05d $c`.JPG”;
c=$((c+1));
done
for i in *.JPG;
do convert “$i” -resize 1350×900 -normalize “$i”;
done
ffmpeg -r 10 -b 1800 -i %05d.JPG output.mp4

En Pere i el llop: records de la infància

pere_i_llop1El mes passat vaig estar treballant el conte musicat del Pere i el Llop. Concretament, he transcrit a lilypond (editor de partitures amb llicència GPL) tot el primer moviment, amb tots els instruments, i la idea és anar transcrivint els altres moviments a poc a poc. Això s’enmarca dins d’un projecte de fer contes musicals amb ordinador, ajuntant la part d’interpretació d’audio i la visualització d’imatges animades utilitzant tècniques de videojocs. La idea és que l’intèrpret toca la part mel·lòdica dels diferents instruments (el Pere: violins; l’ocell: flauta; l’ànec: l’oboè; el gat: el clarinet; l’avi: el fagot; el llop: les trompes; els caçadors: les timbales), i mentrestant a la pantalla es projecta una animació dels personatges. La clau està en què el moviment dels personatges està controlat per la interpretació del músic a través del protocol MIDI.

Volia recopilar informació sobre Pere i el Llop, i no m’ha sigut difícil trobar els mp3 de versions angleses i castellanes. I en català?? Doncs pensant-ho bé, per casa corria la versió del Pere i el Llop que narrava Josep M. Espinàs. He hagut d’esperar a pujar a Bagà per trobar el disc. Es tracta d’un vinil publicat el 1974: text i narració de l’Espinàs, orquestra Pro Musica de Viena, direcció Hans Sawarowsky, i evidentment, Prokofev és l’autor de l’obra.

És bonic veure com a vegades es tanca el cercle i recuperes històries i vivències de la infantesa. Recordo ara aquell tocadiscs de color vermell que van portar una vegada els Reis i va servir per iniciar-nos als meus germans i a mi en adquirir una sensibilitat musical. Els vinils van passar a la història, i ves per on, ara torna a estar de moda. Guardarem amb molt de carinyo aquesta versió del Pere i el Llop.

Aquí va una mostra d’àudio en què la veu inconfusible de l’Espinàs presenta el Pere i la secció de cordes que el represena:


En pere i el llop – Peter and the Wolf (sample) by joanillo

El sintetitzador més simple, controlat amb un sensor linial

simplest_synth
Després de bastant de temps, una nova entrega del projecte 50 maneres de tocar Una Plata d’Enciam. Aquest cop vull ensenyar-vos els principis més bàsics de la síntesi d’audio. És un projecte molt senzill, bàsic i barato, amb grans possibilitats d’èxit fins i tot per la gent sense experiència en electrònica.

Recordo de les èpoques de la universitat en què estudiava els circuits RC, les equacions diferencials associades, i com la corba de càrrega i descàrrega d’un condensador és una funció exponencial. En aquest circuit aconseguim carregar i descarregar el condensador de forma cíclica, gràcies a dos transistors que s’obren quan el condensador està carregat, i es tanquen quan el condensador es descarrega. Escollint els valors de resistència i condensador adequats la freqüencia de ressonància està dins l’espectre audible, que podem escoltar amb un petit altaveu. Amb una resistència variable podem aconseguir variar la freqüència, aconseguint un petit theremin o tannerin.

i aquí va el video mostrant com es construeix aquest petit sintetitzador, i com es pot tocar una cançó com Una Plata d’Enciam.
més informació a la wiki

Gravant un disc antic de Louis Armstrong

>Canon EOS 550D and Terratec DMX6 FireChristman has gone, and I have a new camera that I want to use as a full HD video recorder.

Last week I recorded an 1961 Louis Armstrong recording from LP to mp3, using my new Canon EOS 550D as videorecorder, and my new (but 8 years old) Terratec DMX6 Fire 24/96 audio interface as audio recorder. And everything using open source tools (linux OS, Ardour DAW, ffmpeg video processing). The album is called Sincerely. Louis Armstrong, and the song is called If, and I bought this old single years ago in a Barcelona flee market. Google thanks, I found information about the single:

http://michaelminn.net/armstrong/index.php?section6#19550118b
Decca 29421: Sincerely (Louis Armstrong With Sonny Burke’s Orchestra – 1955)

Armstrong, Louis (Trumpet, Vocal)
Burke, Sonny (Conductor)
Candoli, Pete (Trumpet)
Young, Trummy (Trombone)
Bigard, Barney (Clarinet)
Ruffell, Donald (Saxophone)
Gentry, Chuck (Saxophone)
Koch, Jos Cook (Saxophone)
Kyle, Billy (Piano, Celeste)
Shaw, Arvell (Bass)
Deems, Barrett (Drums)

The resulting video is not realiiy full HD, just HD (1280×720) because the video combines the camera recording and a screencast, and the combination of screen and nvidia graphics card limits the overall resolution.

The resulting wav and mp3 files have fine quality. The recording levels are OK, without saturation, and the only noise you can listen is the noise expected from an old LP recording, just the noise that some people like to listen in this sort of ancient recordings.

So this video is a test of the capabilities of my Canon EOS 550D as a video camera, and my Terratec PCI audio interface as a linux compatible device.

Un lloro-pirata per a la Maria

lloro1bHe estat donant voltes al tema del animatronic i el cartró-pedra… i vull concretar una idea que tindria com a data de termini el febrer del 2011 (queda temps encara per al proper Carnestoltes).

A la Maria últimament li agraden els pirates (a la coral infantil cantaven aquella cançó de ”Els que tripulen la nau pirata, han de ser homes ben barbuts,…”) i a l’escola també ho han treballat. No sé com va anar la cosa que vam fer una llista de les coses que ha de tenir un bon pirata. A veure si no em deixo res:

  • un pedàs de roba a l’ull borni
  • una pota de pal
  • una bandera pirata
  • un garfi en la mà guerxa
  • un barret o mocador pirata
  • … i un lloro parlador a l’espatlla

Així que li vaig proposar en broma que si es disfressava de pirata pel proper Carnestoltes podríem fer un lloro que el portés enganxat a l’espatlla (i que hauria de ser la sensació dels seus amics de classe). Jo aleshores ja estava pensant en utilitzar el paper-cartró, del que encara no domino la tècnica.

lloro2bEl que encara no m’havia plantejat, i que ho he estat pensant aquests dies, és que aquest lloro pogués ser un animatronic. Hauria de ser una cosa senzilla: per exemple, que se li mogués el cap o el bec, mentre parlés. El tema del parlar ja ho tinc solucionat doncs seria utilitzar un xip de la família ISD amb missatges gravats, i un circuit amplificador perquè el missatge es senti amb claredat. I el tema de què es mogui el cap, doncs un servo. Tot plegat amb una placa basada en arduino (últimament he estat millorant la tècnica per fer circuits impressos amb acabat semi-professional). Tota l’electrònica amagada dins la panxa del lloro. El lloro s’agafaria a l’espatlla del nen/a amb uns agafadors o filferro, de manera que sigui ben estable.

A veure si aquest projecte pot fer-se realitat!… seria maco… clar que la Maria pot dir-me la setmana vinent que de pirates res de res i que el proper Carnestoltes es vol disfressar de cargol… De moment, aquí va el primer esbòs del que hauria de ser el projecte.

50 Ways… ALSA i programació MIDI a baix nivell

alsalogo

ALSA (Advanced Linux Sound Architecture) proporciona la funcionalitat MIDI a Linux. Gràcies als drivers d’ALSA podem utilitzar moltes de les targetes de so comercials, i disposem d’una API per tal que els programadors puguin fer aplicacions d’audio i MIDI.

Els programadors poden construir aplicacions d’audio i midi utilitzant la API d’ALSA (alsa-lib, libasound), o d’altres llibreries que estan en capes d’abstracció més elevades. Nosaltres, en aquest video del projecte 50 Ways to Play Una Plata d’Enciam, mostrarem tres maneres diferents de poder tocar la nostra cançó peferida, Una Plata d’Enciam, acostant-nos tot el que puguem a la capa de hardware, a la targeta de so. Es tracta de poder enviar missatges MIDI directament a la targeta de so des de la shell de Linux.