Arxiu de la categoria: interacció i interfícies

Big Mouth Billy Bass: descobrint els animatronics

Big_mouth_billy_bass_still
L’altre dia passejant amb el Pere, a la vora dels jardinets de Gràcia, vaig entrar a una botiga d’aquestes de coses per la llar i vaig trobar un article de broma: un peix en forma de trofeu de pesca, bastant ben aconseguit, que de cop i volta es posava a cantar una cançó catxonda per demostrar que estava ben viu (‘Don’t worry, be happy’). Una idea ben tonta però que a mi, que m’agraden les coses que se surten d’allò normal i que m’ho mirava des del punt de vista electrònic i electromecànic, no em deixava indiferent. Em vaig anotar la idea a l’agenda, i dies més tard vaig cercar en el Google i vaig veure que el gadget en qüestió era el Big Mouth Billy Bass, que havia sigut popular els anys 90 (suposo que a Amèrica), i que fins i tot havia sortit en alguna sèrie de televisió. A més, va fer-me adonar del concepte de animatronic, que a mi em recorda els autòmates del Parc d’Atraccions del Tibidabo de Barcelona.

Tot i que tinc un parell de servos, encara no he tingut l’oportunitat de fer res amb els servos i l’Arduino. Són coses que estan pendents… i penso que seria una idea divertida fer algun animatronic.

A més, últimament m’he estat mirant la tècnica del cartró-pedra (paper maché), que per cert no és fàcil, encara he de millorar el procés, i s’ha de tenir molta paciència. Bé doncs, em ronda pel cap utilitzar el cartró-pedra com a material base per fer projectes electrònics. És a dir, fer ninots de cartró pedra amb electrònica a les entranyes, que estaria ben amagada. Es podrien construir robots de cartró-pedra, titelles amb sensors incorporats, cap-grossos que parlessin o que se’ls moguessin els ulls. Infinitats de coses possibles per sorprendre petits i grans. La idea de combinar materials tradicionals amb tecnologia electrònica, per fer objectes artístics amb valor afegit i diferenciat, crec que és un camí a seguir ple de possibilitats. Segur que seguint aquesta línia sortiran coses molt divertides i profitoses.

Sonarmàtica 2010

sonarmatica1
En el marc del SÓNAR 2010 (Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia), que es celebra aquests dies a Barcelona, tenim igual que l’any passat, la programació del Sonarmàtica, on diferents artistes que treballen amb robots presenten les seves obres.

Destaquem els projectes que presenta l’Hangar (per exemple, el violí MIDI de Joan Vallvé o Surveillance Cameras de Ricardo Iglesias). També hi ha projectes de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i de la UPF (Universitat Pompeu Fabra), i d’altres artitstes,

Molt recomanable l’exposició i les performances. Ara bé la nota negativa: si tens nens al teu càrrec (com és el meu cas), ets jubilat, no tens peles, i altres causístiques no cal que hi vagis. Com cada matí estic amb el Pere (ara farà 10 mesos i és fantàstic passar el matí amb ell). Mai fem res extra i no ens movem del barri. La única llicència que em permeto és anar a fer un cafè a La Nena i, si em deixa, llegeixo una mica el diari. Aquest matí volia anar a veure el Sonarmàticaamb el Pere. Per sort, he trucat no fos cas… La sorpresa és que només pots veure el Sonarmàtica si pagues l’entrada del Sónar de Dia (45€). Per aprofitar al màxim aquesta entrada has de fer un non-stop d’activitats, que segur que són molt interessants, però que una persona amb compromisos familiars no pot afrontar. O imaginem un jubilat de 70 anys que li entusiasmen els robots, però que no té esma de gaudir de tota l’activitat frenètica del Sónar… Així va la cultura en aquest país. Així doncs, pels que poden (preferentment joves sense compromisos familiars i que no els afecti mass la crisi), aquí va la programació de la Sonarmàtica:
http://2010.sonar.es/es/programa-multimedia-sonarmatica.php

LuminAR: la làmpara robotitzada

luminar2

LuminAR és un projecte del grup d’interfícies en el MIT Media Lab, on l’idea és reinventar les tradicionals làmpares amb bombetes en una nova categoria de dispositius d’informació. Bàsicament és un braç robòtic articulat que segueix els moviments en l’escriptori i projecta informació d’utilitat que pot manipular-se de forma gestual.

Combina un picoprojector làser d’enfocament automàtico, càmera i un ordinador amb connexió inal·làmbrica en un disseny compacte, i pot connectar-se amb altres dispositius, transformant les superfícies i objectes en espais interactius que combinen medis digitals i informació en l’espai físic.

L’orella de Stelarc

stelarc

Llegit a El Pais, ja s’han entregat els premis d’Ars Electronica.

Després d’una dècada d’investigació, per fi la tercera orella de Stelarc funciona i l’artista australià, conegut per combinar creació, robòtica i investigació biomèdica ho celebra com a guanyador de la 23a edició dels Ars Electronica Prix en la categoria d’Arte Híbrid.

No és la primera vegada que Stelarc manipula el seu propi cos amb la tecnologia, però és, sens dubte, la més impactant. L’artista s’ha implantat en el braç una orella generada per cultiu dels seus teixits, que funciona com un receptor i emissor inalàmbric d’audio.

Si no et fa fàstic, pots veure en el vídeo la cirugia per fer la implantació de l’orella en el braç.

Sterlac: Pàgina web i canal de Youtube

eyeborg:escoltant els colors

harbisson

L’artista londinenc-mataroní Neil Harbisson (1982) és protagonista, fins el proper 28 de maig, d’una exposició a l’espai Tramart de Barcelona (Pg Colom, 6). Harbisson té una malformació que l’impedeix veure els colors (acromatòpsia), però disposa d’un mecanisme, l’eyeborg, que li permet captar les freqüències dels colors i convertir-les en sons. A través d’aquest mecanisme amb el qual escolta els colors i composa música cromàtica, Harbisson ha creat una sèrie d’obres que es poden veure en aquesta exposició, titulada Simfonia de Colors.

L’eyeborg va ser dissenyat pel professor de cibernètica Adam Montandon, expert en tècniques per a expandir els sentits a través de la tecnologia. El petit aparell, format per un sensor i un auricular, penja del front de l’artista com si es tractés del tercer ull de Shiva, que en la religió hindú es considera la porta de la saviesa. El sensor envia la informació a un ordinador, que conté un programa que converteix les ones electromagnètiques de la llum en freqüències musicals, que Harbisson interpreta com una escala de colors.

Neil Harbisson webpage

Book: Programming Interactivity

programming_interactivity

Aquests dies estic llegint el llibre escrit per Joshua Noble i publicat per O’Reilly Media. El títol complet: Programming Interactivity. A Designer’s Guide to Processing, Arduino, and openFrameworks.

És un llibre de lectura obligatòria per als artistes que vulguin posar interactivitat en les seves instal·lacions. La idea que persegueix el llibre és que la programació i l’electrònica són ciències que poden ser apreses pels artistes que no tinguin coneixements previs en aquestes àrees.

Fes coses interessants. Si ets un dissenyador o un artista sense molts coneixements de programació, aquest llibre t’ensenyarà a treballar amb gràfics 2D i 3D, so, interacció física i circuits electrònics per crear tot tipus d’experiències interessants. Programming Interactivity explica els principiss de programació i enginyeria electrònica, i t’introdueix en tres eines lliures i fàcilment disponibles, creades específicament per a artistes i dissenyadors: Processing, Arduino, i OpenFrameworks.

Project Natal XBOX 360

project_natal

Introduïnt una nova forma de jugar

Natal XBOX 360 és la nova entrega de la consola XBOX 360 (que sortirà a l’estiu del 2010). Per jugar no necessites un controlador com ara un joystick: tu ets el controlador. És una nova i revolucionària manera de jugar. ¿Veus una pilota? Dóna-li una patada, atràpa-la, dóna-li un cop,… Tot el món sap moure els braços, donar patades, moure el cos, parlar,… és la única cosa que necessites per tal que tu i els teus amics us divertiu amb la Natal XBOX. La única experiència necessària és la teva experiència vital.

Mira el trailer de promoció