Arxiu de l'autor: joanillo

Sonarmàtica 2010

sonarmatica1
En el marc del SÓNAR 2010 (Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia), que es celebra aquests dies a Barcelona, tenim igual que l’any passat, la programació del Sonarmàtica, on diferents artistes que treballen amb robots presenten les seves obres.

Destaquem els projectes que presenta l’Hangar (per exemple, el violí MIDI de Joan Vallvé o Surveillance Cameras de Ricardo Iglesias). També hi ha projectes de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i de la UPF (Universitat Pompeu Fabra), i d’altres artitstes,

Molt recomanable l’exposició i les performances. Ara bé la nota negativa: si tens nens al teu càrrec (com és el meu cas), ets jubilat, no tens peles, i altres causístiques no cal que hi vagis. Com cada matí estic amb el Pere (ara farà 10 mesos i és fantàstic passar el matí amb ell). Mai fem res extra i no ens movem del barri. La única llicència que em permeto és anar a fer un cafè a La Nena i, si em deixa, llegeixo una mica el diari. Aquest matí volia anar a veure el Sonarmàticaamb el Pere. Per sort, he trucat no fos cas… La sorpresa és que només pots veure el Sonarmàtica si pagues l’entrada del Sónar de Dia (45€). Per aprofitar al màxim aquesta entrada has de fer un non-stop d’activitats, que segur que són molt interessants, però que una persona amb compromisos familiars no pot afrontar. O imaginem un jubilat de 70 anys que li entusiasmen els robots, però que no té esma de gaudir de tota l’activitat frenètica del Sónar… Així va la cultura en aquest país. Així doncs, pels que poden (preferentment joves sense compromisos familiars i que no els afecti mass la crisi), aquí va la programació de la Sonarmàtica:
http://2010.sonar.es/es/programa-multimedia-sonarmatica.php

LuminAR: la làmpara robotitzada

luminar2

LuminAR és un projecte del grup d’interfícies en el MIT Media Lab, on l’idea és reinventar les tradicionals làmpares amb bombetes en una nova categoria de dispositius d’informació. Bàsicament és un braç robòtic articulat que segueix els moviments en l’escriptori i projecta informació d’utilitat que pot manipular-se de forma gestual.

Combina un picoprojector làser d’enfocament automàtico, càmera i un ordinador amb connexió inal·làmbrica en un disseny compacte, i pot connectar-se amb altres dispositius, transformant les superfícies i objectes en espais interactius que combinen medis digitals i informació en l’espai físic.

Ars Electronica Prix 2010

logo-aecCategory: COMPUTER ANIMATION / FILM / VFX
Nuit Blanche: Nuit Blanche explores a fleeting moment between two strangers, revealing their brief connection in a hyper real fantasy.
Arev Manoukian (CA)
http://www.arev.ca

rheoCategory: DIGITAL MUSICS & SOUND ART
rheo: 5 horizons. It’s a dialog between geographical landscapes and a sonorous sceneries, performed in a 5 HD giant screens.
Ryoichi Kurokawa (JP)
http://www.ryoichikurokawa.com

Category: HYBRID ART
Ear on Arm
Stelarc (AU)
http://www.stelarc.va.com.au/
http://www.stelarc.va.com.au/projects/earonarm/index.html

Category: INTERACTIVE ART
The EyeWriter
Zach Lieberman (US), James Powderly (US), Tony Quan (US), Evan Roth, (US), Chris Sugrue (US) and Theo Watson (UK)
http://www.eyewriter.org/

Category: DIGITAL COMMUNITIES
Chaos Computer Club
http://www.ccc.de/

L’orella de Stelarc

stelarc

Llegit a El Pais, ja s’han entregat els premis d’Ars Electronica.

Després d’una dècada d’investigació, per fi la tercera orella de Stelarc funciona i l’artista australià, conegut per combinar creació, robòtica i investigació biomèdica ho celebra com a guanyador de la 23a edició dels Ars Electronica Prix en la categoria d’Arte Híbrid.

No és la primera vegada que Stelarc manipula el seu propi cos amb la tecnologia, però és, sens dubte, la més impactant. L’artista s’ha implantat en el braç una orella generada per cultiu dels seus teixits, que funciona com un receptor i emissor inalàmbric d’audio.

Si no et fa fàstic, pots veure en el vídeo la cirugia per fer la implantació de l’orella en el braç.

Sterlac: Pàgina web i canal de Youtube

eyeborg:escoltant els colors

harbisson

L’artista londinenc-mataroní Neil Harbisson (1982) és protagonista, fins el proper 28 de maig, d’una exposició a l’espai Tramart de Barcelona (Pg Colom, 6). Harbisson té una malformació que l’impedeix veure els colors (acromatòpsia), però disposa d’un mecanisme, l’eyeborg, que li permet captar les freqüències dels colors i convertir-les en sons. A través d’aquest mecanisme amb el qual escolta els colors i composa música cromàtica, Harbisson ha creat una sèrie d’obres que es poden veure en aquesta exposició, titulada Simfonia de Colors.

L’eyeborg va ser dissenyat pel professor de cibernètica Adam Montandon, expert en tècniques per a expandir els sentits a través de la tecnologia. El petit aparell, format per un sensor i un auricular, penja del front de l’artista com si es tractés del tercer ull de Shiva, que en la religió hindú es considera la porta de la saviesa. El sensor envia la informació a un ordinador, que conté un programa que converteix les ones electromagnètiques de la llum en freqüències musicals, que Harbisson interpreta com una escala de colors.

Neil Harbisson webpage

Book: Programming Interactivity

programming_interactivity

Aquests dies estic llegint el llibre escrit per Joshua Noble i publicat per O’Reilly Media. El títol complet: Programming Interactivity. A Designer’s Guide to Processing, Arduino, and openFrameworks.

És un llibre de lectura obligatòria per als artistes que vulguin posar interactivitat en les seves instal·lacions. La idea que persegueix el llibre és que la programació i l’electrònica són ciències que poden ser apreses pels artistes que no tinguin coneixements previs en aquestes àrees.

Fes coses interessants. Si ets un dissenyador o un artista sense molts coneixements de programació, aquest llibre t’ensenyarà a treballar amb gràfics 2D i 3D, so, interacció física i circuits electrònics per crear tot tipus d’experiències interessants. Programming Interactivity explica els principiss de programació i enginyeria electrònica, i t’introdueix en tres eines lliures i fàcilment disponibles, creades específicament per a artistes i dissenyadors: Processing, Arduino, i OpenFrameworks.

Project Natal XBOX 360

project_natal

Introduïnt una nova forma de jugar

Natal XBOX 360 és la nova entrega de la consola XBOX 360 (que sortirà a l’estiu del 2010). Per jugar no necessites un controlador com ara un joystick: tu ets el controlador. És una nova i revolucionària manera de jugar. ¿Veus una pilota? Dóna-li una patada, atràpa-la, dóna-li un cop,… Tot el món sap moure els braços, donar patades, moure el cos, parlar,… és la única cosa que necessites per tal que tu i els teus amics us divertiu amb la Natal XBOX. La única experiència necessària és la teva experiència vital.

Mira el trailer de promoció

50 Ways… ALSA i programació MIDI a baix nivell

alsalogo

ALSA (Advanced Linux Sound Architecture) proporciona la funcionalitat MIDI a Linux. Gràcies als drivers d’ALSA podem utilitzar moltes de les targetes de so comercials, i disposem d’una API per tal que els programadors puguin fer aplicacions d’audio i MIDI.

Els programadors poden construir aplicacions d’audio i midi utilitzant la API d’ALSA (alsa-lib, libasound), o d’altres llibreries que estan en capes d’abstracció més elevades. Nosaltres, en aquest video del projecte 50 Ways to Play Una Plata d’Enciam, mostrarem tres maneres diferents de poder tocar la nostra cançó peferida, Una Plata d’Enciam, acostant-nos tot el que puguem a la capa de hardware, a la targeta de so. Es tracta de poder enviar missatges MIDI directament a la targeta de so des de la shell de Linux.

Arduinotes: un sistema per prendre notes basat en Arduino

arduinotes1

Arduinotes és un sistema per prendre notes de forma ràpida i fiable, basat en un teclat d’ordinador estàndar com a sistema per a escriure (per a mi la única solució possible si es busca rapidesa i comoditat), i en una memòria EEPROM com a sistema d’emmagatzematge. És un sistema basat en el microcontrolador Arduino, amb el qual s’estan fent coses molt interessants. En un post anterior ja vaig mostrar com construir un sensor de temperatura amb Arduino.

Aquest projecte no deixa de ser una mica acadèmic (algú discutirà la utilitat d’un sistema per a escriure sense una pantalla). Ara bé, si jo fos periodista, agafaria el meu Arduinotes, buscaria el millor teclat possible (que fos còmode, amb tecles que ofereixin resistència a l’apretar-les, el més petit possible i si pot ser plegable), me n’aniria a la roda de premsa que hagués de cobrir, i enlluernaria els meus companys periodistes amb el meu kit… Si jo fos aventurer i hagués de creuar el Sahara a peu, a la meva motxilla segur que hi portaria l’Arduinotes per escriure el dietari de les meves aventures.

arduinotes2Arduinotes és fiable i funcional perquè utilitza un teclat d’ordinador, econòmic perquè està basat en Arduino i components electrònics bàsics, portàtil perquè ocupa i pesa poc, i autònom perquè consumeix molt poca bateria.

A més del hardware, s’ha de considerar el software que s’ha desenvolupat. Primer de tot les llibreries d’Arduino que s’utilitzen: la llibreria per utilitzar EEPROMs, i la llibreria per utilitzar teclats PS2 (que s’ha hagut d’adaptar); el codi font que s’ha desenvolupat, que juntament amb les llibreries representa el firmware d’Arduinotes, és a dir, el software que es carrega dins del microcontrolador; i finalment un executable escrit en llenguatge C que llegeix el port sèrie i així obtenim en un fitxer tot el contingut de la memòria EEPROM. Arduinotes utilitza una memòria EEPROM (aquí s’ha utilitzat una memòria de 64K, però podria ser més gran), que es divideix en 4 pàgines per tal de poder escriure en quatre documents separats. Incorpora les funcions d’escriptura, esborrar, guardar i lectura.

No deixis de visitar la wiki per tenir més informació, fer suggerències, o llegir la transcripció del video, o envia’m un mail (joanqc@gmail.com) si t’ha interessat el projecte o vols demanar més informació o fer qualsevol suggerència. Aquí us deixo l’enllaç del projecte a wiki.joanillo.org i el video del projecte.