Arxiu de l'autor: joanillo

Conferència de Richard Stallman

El divendres 29 de gener vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una conferència de Richard Stallman, fundador del Software Lliure i de la Free Software Fundation, al IES Lacetania de Manresa. La conferència portava el títol “El Software Libre en la Ética y en la Pràctica”. El guió de la conferència va ser el típic: les quatre regles del software lliure, perquè la FSF no accepta el terme Open Source-Codi Obert, perquè s’ha d’utilitzar el terme GNU/Linux en comptes de Linux a seques,… amb algunes pinzellades d’actualitat espanyola (crítica a la SGAE, nova llei del Govern sobre el tancament de llocs web que intercanvien arxius) i internacional (crítica a Apple i al seu nou producte iPad-iBad, crítica a Amazon i al seu llibre electrònic Kindle).

Richard Stallman es va extendre per parlar de Software Lliure i ocupació, defensant que de la mateixa manera que es poden perdre llocs de treball també poden sorgir noves oportunitats; i de Software Lliure i educació, de la qual cosa vaig apuntar algunes frases: “…de la mateixa manera que l’escola rebutja les drogues, també ha de rebutjar el software privatiu i regalat (…) L’escola no pot sembrar la dependència (…) El software privatiu és denegació del coneixement, és antieducatiu, doncs només el software lliure dóna la possibilitat de llegir molt codi, necessari per formar bons programadors i així contribuir a la societat (…)” Per tant, Richard Stallman ens parlava d’Educació per la Ciutadania, potser sense saber que en aquest país aquest concepte, en forma d’assignatura a les escoles, ha aixecat molt polèmica. I aquí pregunto… cap professor s’ha plantejat en l’assignatura d’Educació per la Ciutadania tractar el tema de l’ús del Software Lliure com a exemple de ser un bon ciutadà? En paraules de Richard Stallman: “Si a les escoles s’ensenya l’esperit de bona voluntat, s’ha d’ensenyar a compartir el coneixement, i per tant és justificat fer còpies”.

Free Software Foundation Europe: www.fsf.org
Free Software Foundation Europe: www.fsfe.org
GNU Operating System: www.gnu.org/
Campanya de crítica al DRM: www.defectivebydesign.org/
Sobre les crítiques a la Llei d’Economia Sostenible: red-sostenible.net

50 ways… caixa de música amb targeta perforada

Deixa un comentari

Per fi he aconseguit el meu DIY Music Box que es pot comprar a ThinkGeek.com. La cosa no ha estat fàcil: des d’Espanya no es pot comprar a ThinkGeek.com (diuen que tenen massa devolucions i no els surt a compte, som uns impresentables…). I és que tinc ganes de jugar amb el catxarro i tocar unes quantes cançons infantils, a veure quina cara posa el Pere!…

Abans d’entrar a fer música electrònica i remenar hardware en el projecte que estic portant a terme (50 ways to play Una Plata d’Enciam), m’ha semblat que tocar Una Plata d’Enciam amb aquesta caixa de música és una bona idea. I el resultat que he obtingut és molt satisfactori.

El gruix de la feina ha estat en fer una petita aplicació amb llenguatge C++ per convertir un fitxer simplificat de lilypond (fitxer de partitura musical) a les imatges que, un cop impreses, seran les plantilles per perforar la targeta que codificarà la música. Aquesta aplicació segur que la faré servir més endavant en el projecte, doncs el tema de les caixes de música tornarà a sortir més endavant en el projecte 50 ways to play Una Plata d’Enciam.

Us deixo l’enllaç del projecte a la wiki (http://wiki.joanillo.org/index.php/50_ways…_DIY_punched_card_Music_Box), on podreu trobar informació tècnica, descarregar l’aplicatiu lilypond2musicbox.cpp, i consultar les transcripcions del vídeo en català i castellà

The Stanford Mobile iPhone Orchestra (MoPhO)

Deixa un comentari

La gent del CCRMA (Computer Research in Music and Acoustics de la Stnaford University, l’acrònim es pronuncia karma) com sempre ens sorprenen amb invents interessants. En aquesta ocasió no és innovador en el sentit de què ja hi ha molta gent fent música amb iPhones, Androids i smartphones en general. Allò interessant és que s’ha constituït una orquestra per fer música amb l’iPhone, i d’aquí en poder sorgir experiències i performances d’allò més innovadores i interessants.

Com diu Ge Wang, el director de la Mobile iPhone Orchestra (MoPhO), “els telèfons mòbils estan sent tan populars i potents que no es poden ignorar com a plataforma per a la creativitat”. Michael Berger, un dels músics a la MoPhO i estudiant de doctorat al CCRMA, diu que el concepte és “postmodern, en el sentit que estem utilitzant un dispositiu que no va ser concebut ni per fer música ni com a instrument-interfície musical”.

Us deixo amb un video dels diversos que es poden veure al YouTube. Allò interessant del video és que es pot veure el professor Ge Wang tocant amb el iPhone una Ocarina electrònica, per a mi un disseny molt interessant i bonic d’interfície musical.

http://mopho.stanford.edu/
http://news.stanford.edu/news/2009/march4/stanford-mobile-phone-orchestra-030409.html

Projecte: 50 Ways to Play Una Plata d’Enciam

Deixa un comentari

Una Plata d'Enciam

Amb aquest post inaugurem un nou projecte: 50 maneres de tocar Una Plata d’Enciam. Una Plata d’Enciam és una cançó infantil que canten els nens a Catalunya, i que últimament he hagut de cantar molt amb la meva filla. Com que darrerament m’ha interessat les diferents maneres de programar audio i midi en entorns linux, i m’ha interessat la possibilitat de construir instruments musicals nous i noves interfícies home-màquina que produeixin so i música, és per això que vull recopilar i ordenar aquesta informació i produir uns videotutorials per mostrar les diferents possibilitats i tècniques.

Espero poder anar produint els videotutorials amb una certa regularitat. No sé si arribaré a 50 videos, o potser em passaré d’aquest número… és només una intenció, un número indicatiu.

Aquí us deixo amb el primer video, la introducció al projecte i la primera manera de fer sonar aquesta cançó: cantant amb la veu humana (l’instrument perfecte) i tocant amb un instrument (en aquest cas un instrument de vent, una mel·lòdica).

Els videos són en anglès, però sempre es facilitarà la direcció del projecte a la wiki on trobareu la transcripcio del video al català i al castellà, i informació tècnica sobre el projecte.

Wiki: Informació tècnica i transcripció dels videos

Animusic: Música animada per Ordinador

Deixa un comentari

Ja fa temps que corre per Internet un mail que porta per tema: a fantasitc machine…, i que enllaça amb un video increïble on es veu màquines, boletes, èmbols, tubs i robots fent sonar instruments. El rumor deia que era real i estava fet de peces recanvis de tractors.

La realitat és que es tracta d’una empresa d’animació per ordinador, Animusic, que ja ha publicat dos DVDs amb els videos, realment espectaculars.

Ensenyen totes aquestes produccions al Canal d’Animusic al Youtube. Només una mostra:

Wolkswagen: art al carrer

Deixa un comentari

Una campanya publicitària de Wolkswagen a Suècia ens mostra un bonic exemple d’art musical al carrer. Sota el lema de La Teoria Divertida suposo que el següent pas serà fer veure que conduir un cotxe Wolkswagen pot ser divertit. El que sí que realment és divertit és la idea: veure com una petita acció de carrer, ni que sigui una campanya de màrketing, pot involucrar a milers de persones i animar-los a pujar per les escales en comptes de per les escales mecàniques. L’anomenen les Escales-Piano. En paraules de la campanya publicitària (www.TheFunTheory.com – www.Rolighetsteorin.se):

Podem fer que més persones pugin les escales a peu fent-ho de manera divertida? Creiem que la manera més fàcil de canviar el comportament de la gent a millor és fer que ho facin amb diversió. Tens alguna idea que utilitzi la diversió per canviar el comportament de la gent?

Sempre m’he imaginat espais públics musicals, places interactives, jocs de música i llum. Fer l’espai públic divertit i humanitzat. Aquí en tenim un exemple bonic. A veure quan puc veure alguna cosa similar a la meva ciutat.

Sensor de temperatura amb Arduino, display LCD i data logging

Deixa un comentari

Les possibilitats que té Arduino per desenvolupar ràpidament projectes electrònics són immenses. A més, hi ha molta documentació i un creixent número de gent que està fent coses amb Arduino i que escull aquesta plataforma per desenvolupar projectes i interfícies. Conscients de la potència que tenim a les mans amb aquest petit microcontrolador, us vull mostrar l’últim experiment que he fet amb Arduino. És una experiència bastant acadèmica: amb un sensor LM35 llegim la temperatura, que mostrem en una pantalla de cristall líquid, i grabem les dades cada 5 minuts a una memòria EEPROM externa. Aquests tres mòduls estan lligats amb el firmware que carreguem al microcontrolador ATMEL que té la placa Arduino.

Sens dubte, Arduino donarà molt joc per a futurs desenvolupaments, com el projecte que estic preparant: 50 Ways to Play Una Plata d’Enciam… properament vindran els detalls…

Per veure els detalls del sensor de temperatura:
http://wiki.joanillo.org/

transcripció del video en català

So que es veu, color que s’escolta

Deixa un comentari

Llegeixo a El Pais (9-9-2009) la última instalación interactiva de Rafael Lozano-Hemmer (www.lozano-hemmer.com). Levels of Nothingness (Els nivells del no-res) és un encàrrec del museu Guggenheim de Nova York, i s’inspira en la poètica de Kandinsky. Es tracta de reinterpretar les teories de l’artista rus sobre la sinestèsia: la capacitat d’experimentar una sensació mitjançant un sentit distint del que li correspondria. En aquest cas es tracta de veure el so. Kandinsky estava convençut de què a cada ressonància sonora li corresponia un ton cromàtic.

La instal·lació es basa en un micròfon computeritzat que analitza volum, intensitat i freqüència, i els converteix en una òpera abstracta amb llums i colors com els utilitzats en un concert de rock. En paraules de l’artista: allò interessant és que l’entorn lumínic es correspongui amb les característiques conceptuals del que s’està dient en el micròfon.

Els vídeos de les instal·lacions de Rafael Lozano-Hemmer es poden veure en la seva pàgina web: http://www.lozano-hemmer.com/english/videos.htm